Evolució de l' activitat productiva 

Nota: Les unitats mostrades en el gràfic són les especificades a la columna unitats de la taula següent. Pot filtrar per producte o servei per mostrar el gràfic desitjat.

Gestió i control ambiental

L' energia consumida en l' Organització, consum de combustibles fòssils i consum elèctric, ha patit variacions en els darrers anys a causa de la tipologia de les obres executades. Aquests consums són directament proporcionals a les necessitats d' execució de les obres, per la qual cosa d' un any a l' altre es poden produir canvis. Tot i així el consum energètic es troba de l'ordre dels 50 MWh anuals tenint en compte les dues variables juntes (combustible i consum elèctric).

L'Organització cada any fa esforços per minimitzar els consums posant mesures com substitució de les lluminàries a LED, incorporació de vehicles ECO a la flota de l'empresa, estudiant la mobilitat dels treballadors i apostant per la incorporació de sistemes més sostenibles de consum d'energia.

No es genera Energia Renovable In-situ en l' Organització.

Les fonts de les dades que s' han contemplat en aquest apartat han estat les factures dels proveïdors de combustible i energia elèctrica en cada cas.

Ràtios i evolució específiques

MWh unitats de consum d'energia

Gestió i control ambiental

En l' Organització, sempre que és possible en l' execució de l' obra, s' aposta per reutilitzar l' aigua. Per exemple s' empra en les proves d' estanquitat de cobertes, on s' aprofita l' aigua de cobertes superiors per a les inferiors. Aprofitament per a usos menors, regs, etc.... També s'ha apostat per sistemes de neteja de rodes de camions amb recirculació de les aigües per al seu millor aprofitament.

L' origen de l' aigua en la majoria dels casos és de xarxa de subministrament, tot i que segons les obres poden tenir altres orígens diversos, sobretot en obra civil on de vegades es pot captar l' aigua de freàtic o de basses existents.

La font de les dades d' aquest apartat prové de les factures dels diferents subministraments.

Ràtios i evolució específiques

Gestió i control ambiental

Canal públic rebent l'alta:

Ràtios i evolució específiques

Gestió i control ambiental

L'evolució de les emissions de CO₂₀₂₀ han anat disminuint progressivament en els dos primers anys, però en aquest últim any ha augmentat lleugerament. Aquest augment es deu sobretot a la tipologia d' obra que s' ha executat en aquesta anualitat que ha fet augmentar el consum de combustible respecte d' altres anys per la impossibilitat d' usar altres mitjans amb menor impacte.

La previsió de l' Organització és la disminució de les emissions emeses, tenint en compte els objectius plantejats en el transcurs dels anys. A més, s'aposta per la contractació d'energia 100% renovable en tots els centres on sigui viable, l'ús de lluminàries LED, la mobilitat sostenible i la substitució progressiva de la flota de vehicles. Com es pot observar en les dades, el major volum d' emissions es troba en l' ús de combustibles d' origen fòssil usat per al moviment de vehicles i maquinària. En menor volum es troben les emissions produïdes pel consum d' energia elèctrica i emissions fugitives.

La font dels factors d'emissió per a les dades reflectides en la Declaració Ambiental provenen del Ministeri de Transició Ecològica i Repte demogràfic (2023). La font de les dades contemplades en aquest apartat prové de les factures dels proveïdors.

Les emissions en tones equivalent de CO₂ inclouen de forma agregada les emissions de CH₄ (229,97 kg), N₂O (32,32 kg) i CO₂ (864.146,41 kg) ,així com altres emissions de gasos fluorats d'efecte hivernacle en el període declarat no s'han registrat emissions fugitives de gasos fluorats.

Pel que fa a les emissions de partícules PM (partícules en suspensió), no es disposen de dades quantitatives ja que no se'n fan mesuraments. Aquest aspecte ambiental significatiu es minimitza amb mesures qualitatives com són l' execució de regs periòdics en les fases de moviments de terres, l' execució de zones de neteja de rodes en les sortides de la maquinària i l' obligació de posar les lones en els camions de transport de terres o àrids. En les fases de demolició s' efectuen regs i es disposen de malles per evitar la dispersió de la pols en les edificacions.

S' han estimat les emissions de NO_x, SO₂ i PST relatives al consum de combustibles, essent el total de les emissions de 3.078,33 kg de NOx, 11,56 kg de SOx i 281,49 kg de PST. (font: factors d'emissió de contaminants emesos a l'atmosfera ed. 2022 de la COIB-Govern Balear)

Emissions de CO₂

Altres emissions: Resultats per gasos desglossats (N2O, CH4, CO2)

Gestió i control ambiental

En la gestió de residus generats en les obres, COPCISA, S.A. aposta per la minimització, en la correcta segregació en origen i en la priorització del reciclatge i valorització dels mateixos.

Tots els residus generats es gestionen adequadament, disposen del seu Pla de Gestió de Residus (RD 105/08), es construeix un punt net per a residus perillosos i una zona per als residus no perillosos. En el cas de les terres netes d' excavació es promou el seu aprofitament en altres obres o operacions de rebliment. Pel que fa a les destinacions de la gestió dels residus, aquest any 2022 s'ha reciclat i valoritzat un 98,40% dels residus (incloent-hi terres) i un 1,6% dels residus s'han gestionat a abocador (incloent-hi terres).  Si es valora la gestió dels residus, amb l' excepció de les terres, el percentatge de valoració i reciclatge de residus seria d' un 94.84% enfront del 5.16% de residus que es destinen a l' abocador.

Els principals residus generats en les obres són: terres, formigó, residus barrejats, mescles bituminoses, residus estabilitzats no perillosos, ferro i fusta. 

Respecte la proporció generada dels residus en aquest any 2022, els que es generen en major grau són els residus no perillosos (62.552,37 Tn) que representen el 30.64%, seguit de les terres (141.555,48 Tn) que representen el 69.34% i en menor mesura, els residus perillosos (26,78 Tn), que representa el 0,13%.

Es disposa d' un objectiu anual d' augmentar la valorització dels residus passant del 98,4% a un 99%. Les metes per aconseguir aquest objectiu són: analitzar la quantitat de residus valoritzats i reciclats vs els totals, difondre bones pràctiques en reciclatge i valorització de residus. Per a això el Departament està realitzant formació i suport continu a les obres.

La font de les dades de residus provenen de la documentació que proporcionen els gestors de residus.

Ràtios i evolució específiques

Ràtio de residus

Gestió i control ambiental

Com a aspecte a indicar tenir en compte que el consum de matèries primeres és molt variable segons la tipologia d' obres contractada ja que influeix directament en el seu consum. Tot i així, com s'ha indicat, es promou sempre que sigui viable l'ús de materials reciclats com pot ser el cas dels àrids reciclats o el ferro/acer, principalment. S' aposta sempre que és possible per materials que siguin o bé reciclats o amb eco-etiqueta ambiental. 

La font de les dades són les factures dels diferents materials de cada centre o obra.

Ràtios i evolució específiques

Indicadors de biodiversitat

Descripció dels aspectes ambientals més destacats i significatius

Els aspectes significatius s' identifiquen a través del procediment P-CORP20B. Aquest procediment identifica els aspectes ambientals directes i indirectes significatius dels centres o obres segons dos criteris generals de probabilitat i gravetat, (que en el cas de la gravetat se subdivideix en 400.000 euros; permisos aplicables, impacte ambiental, magnitud i afectació a terceres persones, per als aspectes directes). I segons els criteris de probabilitat, impacte ambiental, parts interessades, requisits de compra per als aspectes indirectes. S' implanta un sistema de mesures de control per poder controlar aquests aspectes a través dels punts d' inspecció. Es consideren significatius quan el resultat de la ponderació és superior a 40 punts

D' aquestes identificacions, els aspectes ambientals significatius que han sorgit en les obres són:

• Contaminació de sòls per diferents fonts
• Generació de pols i partícules
• Generació de residus
• Contaminació Acústica
• Contaminació d' aigües per diferents fonts
• Consum de combustibles
• Consum d' aigües
• Contaminació atmosfèrica

Els identificats però no significatius han estat: Consum elèctric, Consum de formigó, Emmagatzematge per productes químics, Emmagatzematge de combustibles, Trencament de serveis afectats, Afectació a la població, Incendis forestals/ urbans, Generació de vibracions i Alteració de la flora.

En el cas del CTE de Terrassa no s' han detectat aspectes ambientals significatius.

I els aspectes identificats no significatius han estat: Consum d'aigua, Consum d'energia elèctrica, Consum de paper, Generació de residus, Generació de contaminació atmosfèrica (gasos efecte hivernacle) i Emmagatzematge de productes químics.

Per a la minimització d' aquests impactes significatius es posen mesures per reduir l' impacte i també s' incorporen objectius per a la millora de la valorització dels residus generats en les obres i es continua treballant en el control del consum de combustible i en la seva minimització en la mesura del possible.

En el cas del CTE es realitza formació per a la reducció de consums de paper, energia elèctrica i aigua.

Descripció de l' avanç en matèria mediambiental 

El comportament i la millora ambiental de COPCISA, S.A. va millorant any rere any treballant els diferents objectius marcats i amb els seus indicadors.

Entre les millores ambientals, es troba la incorporació de cotxes híbrids i de GLP a la flota, s'han substituït lluminàries del CTE a LED, s'ha creat un sistema específic de retenció de vessaments al sòl, se segueix calculant l'Empremta de Carboni de l'Organització i es disposa d'un full de ruta per a la descarbonatació de l'empresa, que el 2050 s'ha proposat assolir la neutralitat.

Planificació de la millora ambiental

A continuació es mostren els objectius de millora previstos (2022 – 2025)

Relació de permisos, autoritzacions i declaracions vigents

COPCISA,S.A declara que totes les activitats desenvolupades es porten a terme complint la normativa ambiental d'aplicació, així com els requisits subscrits voluntàriament. En aquest sentit, l' Organització no ha estat objecte de cap sanció de caraàcter ambiental.

Es mostren a continuació els principals permisos que es requereixen en l' Organització:

• Comunicació ambiental de les oficines del Centre fix així com de les obres; Oficines de Terrassa.

Segons les característiques de cada obra es requereixen uns o altres permisos, els més comuns són:

• Permís d' ocupació de vorera en diferents obres.
• Permís de gual.
• Permís d' abocament a clavegueram quan hi ha una connexió temporal.
• Permís de tala.
• Permís de crema.
• Comunicació ambiental de les oficines d' obra que ho requereixin.
• Disposar del codi de Productor de residus de cada obra i centre.
• Disposar de la Declaració Anual de Residus quan es requereixi (en cas de generar més de 10Tn de Residus Perillosos en un centre amb codi de productor propi.

Síntesi de compliment normatiu

COPCISA, S.A. disposa d' un procediment i sistema per a la identificació de la normativa legal aplicable. Identifica els requisits legals amb la plataforma DL-Plus del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya periòdicament. És el PCORP-04 Id. legislació aplicable.

Entre la nombrosa legislació aplicable, les principals normes a aplicar són:

• Llei 18/2020, de 28-12-2020, de facilitació de l'activitat econòmica. DOGC. Nº 8307.31-12-2020 
• Llei 5/2013, d'11-06-2013, per la qual es modifiquen la Llei 16/2002, de 01-07-2002, de prevenció i control integrats de la contaminació i la Llei 22/2011, de 28-07-2011, de residus i sòls contaminats. BOE. Nº 140.12-06-2013 
• Reial Decret 553/2020, de 02-06-2020, pel qual es regula el trasllat de residus a l'interior del territori de l'Estat. BOE. Nº 171.19-06-2020 
• Reial Decret 108/1991, de 01-02-1991, sobre la prevenció i reducció de la contaminació del medi ambient produïda per l'amiant. BOE. Nº 32.06-02-1991.
• Reial Decret 56/2016, de 12-03-2016, pel qual es transposa la Directiva 2012/27/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 25-10-2012, relativa a l'eficiència energètica, pel que fa a auditories energètiques, acreditació de proveïdors de serveis i auditors energètics i promoció de l'eficiència del subministrament d'energia. BOE. Nº 38.13-02-2016 
• Reial Decret 1367/2007, de 19-10-2007, per la qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17-11-2003, del Soroll, pel que fa a la zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques. BOE. Nº 254.23-10-2007 
• Reial Decret 1038/2012, de 06-07-2012, pel qual es modifica el Reial decret 1367/2007, de 19-10-2007, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17-11-2003, del soroll, pel que fa a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques. BOE. Nº 178.26-07-2012 
• Llei 16/2002 de 28-06-2002 de protecció contra la contaminació acústica. DOGC. Nº 3675.11-07-2002 
• Decret 176/2009, de 10-11-2009, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28-06-2002, de protecció contra la contaminació acústica, i s'adapten els seus annexos. DOGC. Nº 5506.16-11-2009 
• Reial Decret 1427/1997, de 15-09-1997, pel qual s'aprova la Instrucció Tècnica Complementària MI-IP03 "Instal·lacions petrolíferes per a ús propi". BOE. Nº 254.23-10-1997
• Reial Decret 1523/1999 de 01-10-1999 pel qual es modifica el reglament d'instal·lacions petrolíferes, aprovat pel Reial decret 2085/1994 de 20-10 i les Instruccions Tècniques Complementàries MI-IP03, Reial Decret 1427/1997, de 15-09-1997 i MI-IP04, Reial Decret 2201/1995 de 28-12-1995.BOE. Nº 253.22-10-1999 
• Reial Decret 212/2002 de 22-02-2002 que regula les emissions sonores en l'entorn degudes a determinades màquines d'ús a l'aire lliure. BOE. Nº 52.01-03-2002 
• Reial Decret 524/2006, de 28-04-2006, pel qual es modifica el Reial decret 212/2002, de 22-02-2002, pel qual es regulen les emissions sonores en l'entorn degudes a determinades màquines d'ús a l'aire lliure. BOE. Nº 106.04-05-2006 
• Decret 833/1975 de 06-02-1975 pel qual es desenvolupa la Llei 38/1972, de 22-12-1972, de Protecció de l'Ambient Atmosfèric. BOE. Nº 96.22-04-1975 
• Llei 34/2007, de 15-11-2007, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera. BOE. Nº 275.16-11-2007 
• Reial Decret 1513/2005, de 16-12-2005, per la qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17-11-2003, del Soroll, pel que fa a l'avaluació i gestió del soroll ambiental. BOE. Nº 301.17-12-2005 
• Llei 22/1983 de 21-11-1983 de Protecció de l'Ambient Atmosfèric. DOGC. Nº 385.30-11-1983 
• Decret 322/1987 de 23-09-1987 de desplegament de la Llei 22/1983 de 21-11-1983 de Protecció de l'Ambient Atmosfèric. DOGC. Nº 919.25-11-1987 
• Reial Decret 105/2008, de 01-02-2008, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició. BOE. Nº 38.13-02-2008 
• Ordre APM/1007/2017, de 10-10-2017, sobre normes generals de valorització de materials naturals excavats per a la seva utilització en operacions de farciment i obres diferents a aquelles en les quals es van generar. BOE. Nº 254.21-10-2017 
• Decret 89/2010, de 29-06-2010, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció. DOGC. Nº 5664.06-07-2010 
• Llei 5/2013, d'11-06-2013, per la qual es modifiquen la Llei 16/2002, de 01-07-2002, de prevenció i control integrats de la contaminació i la Llei 22/2011, de 28-07-2011, de residus i sòls contaminats. BOE. Nº 140.12-06-2013 
• Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular
• Reial Decret 1055/2022, de 27 de desembre, d'envasos i residus d'envasos.
• Decret Llei 1/2023, de 28 de febrer, pel qual s'estableixen mesures extraordinàries i urgents per fer front a la situació de sequera excepcional en l'àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya.

La identificació legal es realitza personalitzada per al centre de Terrassa i per a cada obra. Es disposa d' una identificació de requisits legals aplicable per a cadascun d' ells i d' un seguiment del compliment dels mateixos.