COPCISA: COPCISA-Terrassa-Oficina i obres
PENDENT DE VALIDACIÓ
![]() |
Dades generals |
Presentació introductòria
COPCISA, SA promou i gestiona infraestructures que contribueixen a la millora de la qualitat de vida i al progrés de les persones i de la societat. La protecció ambiental de l'entorn on actuem i els objectius de sostenibilitat sempre han estat als nostres principis d'actuació.
Des de COPCISA, SA promovem la millora constant i progressiva del comportament mediambiental, mirant de cercar l'excel·lència a l'exercici de les diferents activitats. Per això millorem els processos i les capacitats tècniques d'una manera sostenible, aplicant normes i guies de prestigi reconegut. Per aconseguir-ho, COPCISA, SA va implantar i certificar l'any 2000 un sistema de gestió ambiental sobre la base de la Norma ISO 14001, adaptant-lo el 2022 al Reglament EMAS i sol·licitant-ne la inscripció.
L'abast EMAS per a COPCISA, SA és de la seu central a Terrassa (oficina) així com les obres en execució (obra civil i edificació) de l'any de la verificació.
Pel que fa a les polítiques ambientals del grup COPCISA INDUSTRIAL, disposa de certificació ISO 14001 a les diferents empreses; NOVANTIA, PABASA, ISTEM, INNOVIA i HORMICONSA. A més, es disposa per a totes elles de les Inscripcions als Registres de Petjada de Carboni (nivell estatal i autonòmic) des de l'any 2018 fins a l'actualitat.
De moment no es preveu l'ampliació del Registre EMAS a la resta de seus fixes de l'empresa COPCISA, SA ni a la resta de les empreses del grup.
El creixement sostenible de COPCISA, SA es basa en l'optimització dels recursos, la seva eficiència i la minimització dels possibles impactes ambientals negatius. COPCISA, SA ha reforçat el compromís amb el desenvolupament sostenible amb l'adhesió al Pacte Mundial de Nacions Unides i l'establiment d'Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Data d'inscripció EMAS: 04/10/2022.
Aquesta declaració correspon a la cinquena edició (auditoria de seguiment). La propera declaració es publicarà el segon semestre de 2026.
![]() |
2025 |
Centre/s
Treballadors
Superfície
699 m 2
Activitat a
M€
La nostra organització presenta aquesta Declaració Ambiental validada, en el marc del nostre compromís amb la transparència i la millora mediambiental de les nostres activitats, operacions i instal·lacions.
UBICACIÓ · CENTRE PRINCIPAL
Avaluació i rendimient mediambiental |
![]() |
Mètriques principals |
◉ Indicadors globals 2025
Inclou el sumatori de tots els centres de l'organització sota el Registre EMAS
CONSUM D'ENERGIA

622,09 MWh
• Consum renovables 42,30 %
• Generació renovables 0%
CONSUM D'AIGUA

21.531 m 3
• Xarxa de subministrament 52%
Origen Xarxa | Altres
ABOCAMENTS SANITARIS

0m3 d'aigües abocades a llera natural m 3
• Llera pública 0 %
• Sist. Sanejament 100%
EMISSIONS CO 2

1.125,05 Tn
• Indirectes 8,72 %
• Directes 91,28 %
RESIDUS

78.738,52 Tn
• Perillosos 0,3 %
• Valorització 96,89%
Valors unitaris sobre la producció/prestació
4,35 MWh / M€
151 m 3 / M€
0,94 m 3 / M€
7,69 Tn / M€
551,51 Tn / M€
![]() |
Dimensió de l'activitat |
Evolució de l'activitat productiva
![]() |
Ús i gestió de l'energia. |
Gestió i control ambiental
l'energia consumida a l'Organització, consum de combustibles fòssils i consum elèctric, ha patit variacions en els darrers anys a causa de la tipologia de les obres executades. Aquests consums són directament proporcionals a les necessitats d‟execució de les obres, per la qual cosa d‟un any a un altre es poden produir canvis. En aquesta anualitat s'ha augmentat el consum de gasoil i també el consum d'energia de fonts renovables. Cal tenir en compte que en alguns casos puntuals no es disposa de dades de consums denergia elèctrica pel fet que el subministrament és gestionat directament pel promotor de lobra, sense registres de consums ni monitorització dels consums de lobra de forma segregada.
Evolució de mètriques i ràtios específics
Unitats de consum energètic en MWh i les seves ràtios associades a l'activitat .
![]() |
Energies renovables |
...
![]() |
Ús i gestió de l'aigua |
Gestió i control ambiental
A l'Organització, sempre que sigui possible en l'execució de l'obra, s'hi aposta per reutilitzar l'aigua. Per exemple, s'empra a les proves d'estanquitat de cobertes, on s'aprofita l'aigua de cobertes superiors per a les inferiors. Aprofitament per a usos menors, regs, etc. També s'ha apostat per sistemes de neteja de rodes de camions amb recirculació de les aigües per al millor aprofitament. A Catalunya especialment a la primera meitat del 2024 a causa del greu episodi de sequera del territori, les restriccions per al reg han fet que s'hagués de limitar únicament a usos imprescindibles, buscant en la mesura de les possibles alternatives de menor impacte (per exemple, utilització d'aigües regenerades d'EDAR)
L'origen de l'aigua en la majoria dels casos és de xarxa de subministrament, encara que segons les obres poden tenir altres orígens diversos, sobretot a obra civil on de vegades es pot captar l'aigua de freàtic o de basses existents. Cal tenir en compte que en alguns casos puntuals no es disposa de dades de consums d'aigua pel fet que el subministrament és gestionat directament pel promotor de l'obra, sense registres de consums ni monitorització dels consums de l'obra de manera segregada.
La font de dades d'aquest apartat prové de les factures dels diferents subministraments.
Evolució de mètriques i ràtios específics
![]() |
Gestió dels abocaments d'aigües residuals |
Gestió i control ambiental
En aquesta anualitat per la tipologia d'obra executada, no s'han generat abocaments a llit ni infiltració al freàtic en la construcció de les obres.
llera pública receptor de l'abocament: Segons les obres i la seva ubicació, són diferents les destinacions de tipologia natural.
Evolució de mètriques i ràtios específics
![]() |
Emissions a l'atmosfera |
Gestió i control ambiental
L'evolució de les emissions de CO 2 calculades a l'Organització des de l'any 2020 han anat patint variacions, els primers anys hi va haver una tendència decreixent i l'any passat un petit augment en valor absolut. En valors relatius, les emissions el 2024 han disminuït lleugerament respecte al 2023. Els factors d'emissió utilitzats per estimar la petjada de carboni de l'Organització són els publicats pel Ministeri de Transició Ecològica i el Repte demogràfic de la versió en vigor de l'any declarada. Les dades respecte al consum de cada font energètica de l'Organització provenen de les factures dels proveïdors contractats. Les emissions en tones equivalents de CO 2 , inclouen de forma agregada les emissions de CH 4 , N 2 O, CO 2 més les emissions indirectes derivades de l'energia comprada. Pel que fa a les emissions de gasos fluorats amb efecte d'hivernacle en el període declarat, no s'han registrat emissions fugitives de gasos fluorats dels equips de climatització. Quant a les emissions de partícules PM (partícules en suspensió), no es disposen de dades quantitatives ja que no se'n fan mesuraments. Aquest aspecte ambiental significatiu es minimitza amb mesures qualitatives com són l'execució de regs periòdics a les fases de moviments de terres, l'execució de zones de neteja de rodes a les sortides de la maquinària i l'obligació de posar les lones als camions de transport de terres o àrids. A les fases de demolició s'efectuen regs i es disposen de malles per evitar la dispersió de la pols a les edificacions. Les emissions de CO, NOx, SO2 i PST han estat estimades a partir dels factors d'emissió publicats pel COIB-Govern Balear. Cal indicar que no hi ha factors d'emissió específics per a combustió de gasolina en motors estacionaris, per la qual cosa el consum de gasolina per a grups electrògens s'ha estimat amb els factors d'emissió de transport per carretera. S'ha considerat una densitat de 750 kg/m3 per a la gasolina i 840 kg/m2 per al gasoil, valors dins dels rangs establerts a la normativa vigent (RD 61/20016).
![]() |
Emissions de CO 2 |
Certificacions d'emissions GEH(GHG) i registres de CO 2
Con la clara convicción en trabajar por la reducción de sus emisiones, COPCISA SA se inscribe en el Programa de Acuerdos Voluntarios de la Generalitat de Cataluña desde el año 2019 y dispone del sello CALCULO del Ministerio de transición ecológica y reto demográfico verificado desde el año 2020. Con este compromiso en el cálculo y la reducción de las emisiones a la atmósfera, se ha elaborado una hoja de ruta para llegar a la neutralidad de carbono y se marcan objetivos anuales para minimizarlas. Las acciones más destacadas para la reducción de las emisiones consistirán en realizar un Plan de Movilidad de la empresa, sustituir los vehículos actuales por vehículos con energías más limpias, en un plazo de 10 años, apostar por la contratación de compañías eléctricas que utilizan energías renovables, disponer de casetas en las obras con placas solares y contratar a proveedores de proximidad (<50km) así como empresas que dispongan de un compromiso con la reducción de emisiones o dispongan de sistemas de gestión ambiental. En el caso del polvo se incorporan en las distintas obras sistemas de minimización del mismo, que pueden ir des de la pavimentación de los accesorios, la cubrición con lonas de los camiones, limitación de la velocidad en la obra, riegos periódicos, sistemas de retención de polvo en las demoliciones, etc.
![]() |
Producció i gestió de residus |
Gestió i control ambiental
En la gestió de residus generats a les obres, COPCISA, SA aposta per la minimització, en la correcta segregació en origen i en la priorització del reciclatge i valorització dels mateixos.
Tots els residus generats a les obres es gestionen adequadament i disposen del seu Pla de Gestió de Residus (segons RD 105/08 d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició ). A cada obra es disposa d'un punt net per a residus perillosos i una altra zona per a residus no perillosos. El punt net dissenyat per a les obres és reutilitzable, correctament etiquetatge i amb els requisits exigibles per normativa. En el cas dels residus no perillosos, aquests s'emmagatzemen en contenidors etiquetats segons cada residu per afavorir la correcta segregació in situ. Es prioritza sempre la valorització dels residus davant l'eliminació en abocador, incloent-hi la gestió de les terres netes d'excavació on se'n promou l'aprofitament en altres obres o operacions de rebliment seguint el procediment marcat a l' Ordre APM 1007/2017 de 10 d'octubre, sobre normes generals de valorització de materials naturals excavats. generen .
Pel que fa a les destinacions de la gestió dels residus, aquest any 2024 s'ha reciclat i valoritzat un 96,89 % dels residus (incloent-hi les terres) que representa un 3% menys que l'any 2023. Pel que fa als residus gestionats a abocador han representat també un valor similar a l'any anterior (variacions d'un 3%). La valorització dels residus sense tenir en compte les terres (que són un percentatge alt dels residus generats) augmenta fins a un 99,39%. Aquest valor és molt semblant al de l'any anterior.
Els principals residus generats a les obres són: terres, barreja de residus petris, residus barrejats d'obra, formigó, fusta, barreges bituminoses.
Pel que fa a la proporció generada dels residus aquest any 2024, els que es generen en major quantitat són les terres netes seguit dels residus no perillosos i en menor mesura, els residus perillosos. En percentatges serien 65,32% de terres, 34,65% de residus no perillosos i un 0,03% de residus perillosos. Aquest any la quantitat de terres gestionades ha estat el residu generat en major quantitat, però ha disminuït significativament respecte a l'any 2023, això és en part per la tipologia de les obres que condiciona els diferents percentatges any rere any.
La font de les dades de residus prové de la documentació que proporcionen els gestors de residus. Aquests gestors ens proporcionen la documentació de seguiment i traçabilitat de cada residu.
Pel que fa al factor de conversió utilitzat per a les terres és de 1,45 Tn/m3.
Evolució de mètriques i ràtios específics
![]() |
Gestió de les matèries primeres i els recursos |
Gestió i control ambiental
Com a aspecte a indicar tenir en compte que el consum de primeres matèries és molt variable segons la tipologia d'obres contractades ja que influeix directament en el seu consum. Tot i així, com s'ha indicat, es promou sempre que sigui viable l'ús de materials reciclats com pot ser el cas dels àrids reciclats o el ferro/acer, principalment. S'aposta sempre que és possible per materials que siguin reciclats o bé amb ecoetiqueta ambiental.
Evolució de mètriques i ràtios específics
![]() |
Biodiversitat |
Indicadors de biodiversitat
L'ocupació del sòl total de l'activitat el 2024 ha estat d'un total de 1.626.830,43 m2 dels quals 699 són de les oficines del centre estable i 546.569 m2 corresponen a la superfície segellada a les diferents obres. Aquesta superfície es considera segellada ja que és superfície ocupada pels edificis o zones pavimentades. Pel que fa a la superfície no segellada o orientada a la natura, el total és de 1.080.261,42 m2. Aquesta superfície correspon a superfícies verdes, és a dir que no estan pavimentades i tenen com a funció de zones verdes a les obres.
![]() |
Altres informacions d'interès ambiental |
Indicadors específics significatius i/o sectorials
Anàlisi dimpacte i planificació de la millora |
![]() |
Aspectes i impactes ambientals |
Descripció dels aspectes ambientals més destacats i significatius
Els aspectes significatius s'identifiquen mitjançant el procediment P-CORP20B. Aquest procediment identifica els aspectes ambientals directes i indirectes significatius dels centres o obres. En el cas dels aspectes directes, s'avaluen segons dos criteris generals; magnitud i severitat. En cas de l'avaluació dels aspectes indirectes, s'avaluen segons els criteris de probabilitat i gravetat (tenint en compte els paràmetres impacte ambiental, parts interessades, requisits de compra). S‟implanta un sistema de mesures de control per poder controlar aquests aspectes a través dels punts d‟inspecció. Es consideren significatius els aspectes directes quan el resultat de la ponderació és igual o superior a 6 punts. En el cas dels aspectes indirectes, es consideren significatius quan el resultat de la ponderació és superior a 40 punts.
D'aquestes identificacions, els aspectes ambientals significatius més destacats, que han sorgit a les obres són:
- Consum de gasoil
- Consum de formigó
- Consum d'aigua
- Afectació a la població
- Emissions de pols generades per circulació de vehicles dins de l'obra, excavació, estès i manipulació de materials.
- Emissió de gasos: De combustió de maquinària, vehicles i equips.
- Consum energia elèctrica
- Soroll i vibracions
- Afectació de sòls; Fuites d'olis, combustibles i altres productes químics perillosos.
Els identificats, però no significatius més destacats, han estat: Afectació al terra per emmagatzematge de productes químics, Consum de recursos geològics, consum de paper, Afectació a la flora, Consum d'aglomerat/betum i residus.
En el cas del CTE de Terrassa, s'ha detectat com a aspecte significatiu de residu (cartró i paper).
I els aspectes identificats no significatius han estat: Consum daigua, Consum denergia elèctrica, Consum de paper, Generació de residus, Generació de gasos i Emmagatzematge de productes químics.
Per minimitzar aquests impactes significatius s'apliquen mesures per reduir l'impacte i també s'incorporen objectius per a la millora de la valorització dels residus generats a les obres. Així mateix, es continua treballant en el control del consum de combustible i en la minimització, quan sigui possible.
En el cas del CTE es fa formació per a la reducció de consums de paper, energia elèctrica i aigua.
Descripció dels aspectes ambientals significatius
A l'Organització destaca per un comportament ambiental que s'està en seguiment i evolució continu. Cada obra té un tècnic format per desenvolupar i implantar el sistema de gestió ambiental adequadament. A més, des del Departament de Gestió Ambiental es realitza el suport sobre la base de visites periòdiques a les obres, formació, etc. El mateix Departament s'encarrega de l'evolució del sistema de gestió de manera que es pugui anar millorant el mateix any rere any.
![]() |
Planificació de la millora ambiental |
Planificació de la millora ambiental
Pel que fa a l'evolució dels objectius de l'any passat, els objectius que s'han complert han estat:
- Reducció de la petjada de carboni s'ha reduït un 38,61%
- Disposar de la signatura digital a tots els contractes al 100%
Pel que fa als objectius que es continuaran treballant perquè no s'han complert totalment:
- Ús de lluminàries LED als CTE havia de ser al 100% i s'ha aconseguit un 95,62%.
- Valorització dels residus totals de l'empresa, havia de ser d'un 97% i s'ha arribat a un 93,19%.
- La formació ambiental no ha arribat al 70%, ha estat del 47,42%.
![]() |
Anàlisi de compliment legal |
Relació de permisos, autoritzacions i declaracions vigents
COPCISA, SA declara que totes les activitats desenvolupades es duen a terme complint la normativa ambiental aplicable, així com els requisits subscrits voluntàriament. En aquest sentit, lOrganització no ha estat objecte de cap sanció de caràcter ambiental.
Es mostren a continuació els principals permisos que es requereixen a l'Organització:
- Comunicació d´inici d´activitat presentada al´Ajuntament de Terrassa.
- Llicència d'activitat (segons procediment) de les oficines d'obra (local llogat a prop de les obres en execució. Per exemple, Residència carrer Mallorca, habitatges de Vilanova i la Geltrú, habitatges Sirani de Terrassa, obra de la Baixada de la Glòria a Barcelona).
Segons les característiques de cada obra es requereixen uns o altres permisos, els més comuns són:
- Permís d'ocupació de vorera a diferents obres.
- Permís de buidatge.
- Permís d'abocament a clavegueram quan hi ha una connexió temporal.
- Permís de tala.
- Permís de crema.
- Comunicació ambiental de les oficines dobra que ho requereixin.
- Disposar del codi de productor de residus de cada obra i centre.
- Disposar de la Declaració Anual de Residus quan calgui (en cas de generar més de 10Tn de Residus Perillosos en un centre amb codi de productor propi).
Síntesi de compliment normatiu
Entre la nombrosa legislació aplicable, les principals normes que cal aplicar són:
- Llei 18/2020, de 28-12-2020, de facilitació de l'activitat econòmica. DOGC.Nº 8307.31-12-2020
- Llei 5/2013, de 11-06-2013, per la qual es modifica la Llei 16/2002, de 01-07-2002, de prevenció i control integrats de la contaminació i la Llei 22/2011, de 28-07-2011, de residus i sòls contaminats. BOE.Nº 140.12-06-2013
- Reial Decret 553/2020, de 02.06.2020, pel qual es regula el trasllat de residus a l'interior del territori de l'Estat. BOE.Nº 171.19-06-2020
- Reial Decret 108/1991, de 01-02-1991, sobre la prevenció i la reducció de la contaminació del medi ambient produïda per l'amiant. BOE.Nº 32.06-02-1991.
- Reial Decret 56/2016, de 12-03-2016, pel qual es transposa la Directiva 2012/27/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 25-10-2012, relativa a l'eficiència energètica, pel que fa a auditories energètiques, acreditació de proveïdors de serveis i auditors energètics i promoció de l'eficiència del subministrament denergia. BOE.Nº 38.13-02-2016
- Reial Decret 1367/2007, de 19-10-2007, per la qual es desplega la Llei 37/2003, de 17-11-2003, del Soroll, pel que fa a la zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques. BOE.Nº 254.23-10-2007
- Reial Decret 1038/2012, de 06-07-2012, pel qual es modifica el Reial Decret 1367/2007, de 19-10-2007, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17-11-2003, del soroll, pel que fa a les. BOE.Nº 178.26-07-2012
- Llei 16/2002 de 28.06.2002 de protecció contra la contaminació acústica. DOGC.Nº 3675.11-07-2002
- Decret 176/2009, de 10-11-2009, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28-06-2002, de protecció contra la contaminació acústica, i se n'adapten els annexos.
- Reial Decret 1427/1997, de 15-09-1997, pel qual s'aprova la Instrucció Tècnica Complementària MI-IP03 “Instal·lacions petrolíferes per a ús propi”.BOE.Núm.
- Reial decret 1523/1999 de 01-10-1999 pel qual es modifica el reglament d'instal·lacions petrolíferes, aprovat pel Reial decret 2085/1994 de 20-10 i les instruccions tècniques complementàries MI-IP03, Reial decret 1427/1997, de 15- 2201/1995 de 28-12-1995.BOE.Nº 253.22-10-1999
- Reial Decret 212/2002 de 22-02-2002 que regula les emissions sonores a l'entorn degudes a determinades màquines d'ús a l'aire lliure. BOE.Nº 52.01-03-2002
- Reial decret 524/2006, de 28-04-2006, pel qual es modifica el Reial decret 212/2002, de 22-02-2002, pel qual es regulen les emissions sonores a l'entorn degudes a determinades màquines d'ús a l'aire lliure. BOE.Nº 106.04-05-2006
- Decret 833/1975 de 06-02-1975 pel qual es desenvolupa la Llei 38/1972, de 22-12-1972, de protecció de l'ambient atmosfèric. BOE.Nº 96.22-04-1975
- Llei 34/2007, de 15.11.2007, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera. BOE.Nº 275.16-11-2007
- Reial Decret 1513/2005, de 16-12-2005, per la qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17-11-2003, del Soroll, pel que fa a l'avaluació i la gestió del soroll ambiental.
- Llei 22/1983 de 21-11-1983 de protecció de l'ambient atmosfèric.
- Decret 322/1987 de 23-09-1987 de desplegament de la Llei 22/1983 de 21-11-1983 de Protecció de l'Ambient Atmosfèric. DOGC.Nº 919.25-11-1987
- Reial decret 105/2008, de 01-02-2008, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició. BOE.Nº 38.13-02-2008
- Ordre APM/1007/2017, de 10-10-2017, sobre normes generals de valorització de materials naturals excavats per a la seva utilització en operacions de rebliment i obres diferents de les que es generen. BOE.Nº 254.21-10-2017
- Decret 89/2010, de 29-06-2010, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i la gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció. DOGC.Nº 5664.06-07-2010
- Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular
- Reial decret 1055/2022, de 27 de desembre, d'envasos i residus d'envasos.
- Decret llei 1/2023, de 28 de febrer, pel qual s'estableixen mesures extraordinàries i urgents per fer front a la situació de sequera excepcional a l'àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya.
- Llei 1/2024, de 17.04.2024, d'Economia Circular de la Comunitat de Madrid.
- Decret 110/2024, de 11-12-2024, del Consell de Govern, pel qual es regula els requisits d'utilització i usos admesos d'àrids reciclats procedents d'operacions de valorització de residus de construcció i demolició a la Comunitat de Madrid.
La identificació legal es fa personalitzada per al centre de Terrassa i per a cada obra. Es disposa d'una identificació de requisits legals aplicables per a cadascun i d'un seguiment del compliment dels mateixos. Es manté el compliment de tota la normativa aplicable a lempresa.
El percentatge de compliment de les oficines de Terrassa és del 100%.
El percentatge de compliment de les obres en curs el 2024 és del 100%.
Bones pràctiques de gestió ambiental |
Millors pràctiques de gestió ambiental
Best Environmental Management Practices
A la data d'elaboració d'aquest informe la Comissió Europea no ha publicat ni aprovat els documents de referència sectorials (DRS), tal com els defineix l'art. 46 del Reglament Europeu EMAS, per al sector de la construcció. Cal destacar que s'ha publicat l'esborrany del document de Millors Pràctiques de Gestió Ambiental (MGPA) que serà incorporat dins del DRS del sector. En aquest primer cicle d'implementació del Reglament EMAS no s'ha tingut en compte aquest esborrany perquè no es troba inclòs dins d'un DRS, però, podrà ser considerat en la planificació de millores ambientals dins dels processos de prestació de serveis de l'organització.
De tota manera, a l'Organització s'apliquen bones pràctiques ambientals a més dels objectius anuals proposats. Les bones pràctiques implantades més destacables en aquesta anualitat han estat:
- Il·luminació LED a totes les obres.
- Sensibilització del personal de l'empresa en bones pràctiques ambientals a l'obra. Formació periòdica dels treballadors que fan feines a l'obra que puguin tenir algun tipus d'incidència a l'entorn.
- Ús responsable de l'aigua principalment a la zona de Catalunya, a causa de la sequera. Control de consums a les obres i oficines per detectar possibles fuites, promoure l'ús raonable de l'aigua a les obres. Mesures de regulació del consum daigua a oficina.
- Potenciar la reutilització de les terres valoritzables de les obres. Les netes d‟excavació de l‟obra es reutilitzen en un percentatge molt elevat, promovent així la circularitat d‟aquests residus i evitant el rebliment dels abocadors amb terres netes reutilitzables.
- Implantació de sistemes per a la reducció de la pols, des d'obligació que els camions disposin de la lona que els cobreixi, zones pavimentades als accessos de les obres, malles per evitar la dispersió de la pols en demolicions, sistemes d'aspiració de pols en obres amb sensibilitat al respecte com a hospitals, regs puntuals per evitar la dispersió a la pols.
- Protecció de fauna salvatge a les obres (golondrines, mussols, etc.). Planificació de l'obra en funció dels períodes de nidificació de les aus.
- Protecció de la flora a les obres (arbres protegits). Implantació de sistemes de protecció per evitar el deteriorament dels arbres de la mateixa obra o del seu entorn.
- Protecció de terres; Es protegeixen les zones naturals amb sistemes per evitar la filtració de formigó, productes químics, olis, etc.
◉ Registre de verificació
Aquesta Declaració Ambiental Digital ha estat verificada per:
– AENOR
El document de més validesa o en cas de discrepàncies és el PDF signat digitalment per organisme verificador. Aquest document és el reflex fidel i la impressió d'aquesta Declaració Ambiental Digital o web renderitzada. Podrà descarregar aquí aquest render com a DECLARACIÓ AMBIENTAL VIGENT : 2025-06-10_DA COPCISA SA 2024_r04 i ANNEX VII
Data d'última edició : – Versió del Master File Núm.: 0.3 PENDENT DE VERIFICACIÓ
ORGANITZACIÓ: COPCISA – CENTRE/s – COBERTURA : COPCISA-Terrassa-Oficina i obres
ACCÉS REGISTRE EUROPEU: COMISSIÓ EUROPEA
TRADUCCIONS D'AQUESTA DECLARACIÓ AMBIENTAL: Aquesta Declaració Ambiental EMAS ha estat verificada en el seu idioma original. Els navegadors utilitzats pels stakeholders per a la consulta, o la pròpia Plataforma RightSupply , podran traduir de forma automàtica la seva transcripció directa, sense que a priori l'organisme certificador consideri el contingut traduït com a validat. Per això es recomanen mètodes com la traducció jurada.
ENLLAÇOS EXTERNS I CONTINGUT AUDIOVISUAL: Aquesta Declaració Ambiental EMAS ha estat verificada en la seva totalitat, a excepció dels enllaços externs i del contingut audiovisual o videogràfic que s'hagi inclòs amb caràcter complementari.
DIGITALITZACIÓ: La digitalització de les declaracions ambientals és una bona pràctica amb múltiples beneficis per a la sostenibilitat. En eliminar l'ús de paper, s'aconsegueix una reducció significativa en el consum d'energia i aigua, cosa que minimitza l'empremta de carboni. Aquesta transició digital no només recolza el medi ambient, sinó que també millora la precisió i la consistència de les dades, optimitzant l'eficiència en la gestió, el reporti ambiental i l'accés a la informació per als grups d'interès. Aquesta iniciativa va ser reconeguda com una bona pràctica l'any 2022 dins del Programa INTERREG EUROPE de polítiques públiques de la Unió Europea (ENHANCE EMAS), subratllant-ne la importància en la promoció d'una administració més ecològica i eficient a tot Europa.
Template: 2026 Esteneu





















