UNIVERSITAT SANT JORDI:
Campus Universitari de Villanueva de Gállego.
![]() |
Dades generals |
Presentació introductòria

És un plaer presentar la declaració mediambiental del curs 2025-26, en què es presenten el compromís de la Universitat San Jorge amb el medi ambient i el desenvolupament sostenible.
Aquest curs, en matèria de lluita contra el canvi climàtic, la Universitat ha continuat avançant en el seguiment i la gestió de la seva empremta de carboni, impulsant actuacions orientades a la millora de l'eficiència energètica ia laugment de la generació denergia renovable mitjançant instal·lacions fotovoltaiques. Gràcies a això, el 82,32% de l'energia consumida al campus procedeix de fonts renovables, ja sigui mitjançant electricitat amb garantia dorigen renovable oa través de la producció denergia fotovoltaica pròpia.
Així mateix, el consum total d'energia per persona ha estat de 1,47 MWh, el valor més baix de tota la sèrie històrica. Aquesta dada posa de manifest la millora contínua a l'eficiència de les nostres instal·lacions i la consolidació d'un model de gestió energètica cada cop més sostenible, fins i tot en un context de creixement de l'activitat universitària.
La Universitat continua afavorint la implementació de l'economia circular i la mobilitat sostenible mitjançant diferents projectes i iniciatives desenvolupats en col·laboració amb empreses i institucions aragoneses. A més, continua impulsant actuacions de sensibilització ambiental, biodiversitat i reducció dimpactes derivats de la seva activitat.
Silvia Carrascal Domínguez.
Rectora de la Universitat San Jorge
Agenda 2030. Objectius de Desenvolupament Sostenible relacionats
Aquesta Declaració Ambiental inclou al final una secció específica amb informació sobre l'Agenda 2030.
![]() |
25-26 |
Curs acadèmic 2025-2026
Centre/s
1
Treballadors
853
Superfície
90.342 m 2
Activitat a
Nº persones (EJC)
2258,5
Ref.Unitat: Docents, personal tècnic i de gestió, investigadors i alumnes.
UBICACIÓ · CENTRE PRINCIPAL
Avaluació i rendimient mediambiental |
![]() |
Mètriques principals |
◉ Indicadors globals 25-26
Inclou el sumatori de tots els centres de l'organització sota el Registre EMAS
CONSUM D'ENERGIA

3.315,13 MWh
• Consum renovables 75,02 %
• Generació renovables 7,30%
CONSUM D'AIGUA

199.680,64 m 3
• Xarxa de subministrament 16,3 (sanitària i reg) %
Origen Pou | Xarxa
ABOCAMENTS TOTALS

173.388,24 m 3
• llera pública 96,4 (climatització - Pous ) %
• Sist. Sanejament 3,1 (sanitari) %
EMISSIONS CO 2

158,68 Tn
• Directes 100%
RESIDUS

82,637 Tn
• Perillosos 4,72 %
• Valorització 98,54%
Valors unitaris sobre la producció/prestació
1,47 MWh / Nº persones (EJC)
88,41 m 3 / Nº persones (EJC)
76,77 m 3 / Núm. persones (EJC)
0,07 Tn / Nº persones (EJC)
1,73 Tn / Nº persones (EJC)
Ref.Unitat: Nº persones (EJC) Docents, personal tècnic i de gestió, investigadors i alumnes.
![]() |
Dimensió de l'activitat |
Evolució de l'activitat productiva
Evolució de l'activitat
Tipus d'activitat productiva
Evolució de l'activitat productiva
Activitat i ocupació
Per establir el nombre de persones de la Universitat que serveixi com a denominador als indicadors (xifra B), s'utilitza el nombre total de persones equivalents a jornada completa (EJC). La fórmula utilitzada per al seu càlcul és la següent: Nombre de persones (EJC) = (núm. PDI EJC x 1,0) + (núm. PTG EJC x 1,0) + (núm. alumnes Grau x 0,45) + (núm. alumnes Màster Universitari x 0,25) + (núm. alumnes Doctorat x 0,05) + (Núm.
PDI EJC= Número de total de persones que formen part del Personal Docent i Investigador (PDI) en títols oficials de Grau i Màster Universitari equivalent a jornada completa.
PTG EJC= Número de total Personal Tècnic i Gestió (PTG) equivalent a jornada completa.
Activitats i edificis
La Universitat San Jorge desenvolupa la seva activitat principalment al Campus de Villanueva de Gállego, integrat per diferents edificis docents, de recerca, gestió i serveis.
L'Edifici Rectorat, situat a la zona central del campus, acull els despatxos del Consell Rector i de diferents departaments de gestió de la Universitat, així com la capella, l'Aula Magna i una cafeteria.
La Facultat de Comunicació i Ciències Socials s'ubica a l'edifici Xaló Àngel del campus universitari. La Facultat acull un estudi d'enregistrament de ràdio en directe i un plató de televisió, nou cabines d'edició de vídeo i tres estudis d'enregistrament de ràdio com a recursos valuosos per a la preparació professional dels alumnes, a més d'aules i tallers amb recursos didàctics per a la docència dels graus que s'imparteixen en aquesta Facultat.
La Facultat de Ciències de la Salut està formada per tres edificis que comuniquen mitjançant una plaça interior. El primer edifici acull cinc laboratoris dedicats a la docència i la recerca, equipats amb la tecnologia més capdavantera que impulsen una formació eminentment pràctica i creen un entorn real per a l'aprenentatge dels alumnes. L'últim dels laboratoris serà engegat per al curs 2026-27.
Al segon edifici hi ha una Aula Magna per a més de 260 persones que disposa d'una cabina de control i una cabina de traducció. D'altra banda, aquest edifici compta amb aules, despatxos i tallers dedicats als estudis que s'imparteixen a l'àmbit de la Salut.
El tercer i darrer edifici compta amb un centre de Biomecànica Avançada, un centre de Simulació Clínica, aules, tallers i sales de lliteres per a la pràctica dels fisioterapeutes.
El curs 2016-2017 va entrar en funcionament l'Edifici Estudiants (Edifici 6), un espai dedicat als alumnes ia la seva vida dins la universitat. Un punt de trobada entre estudiants, on poden desenvolupar activitats acadèmiques i extraacadèmiques. A més, en aquest edifici s'han reubicat tots els serveis que tenen a la vostra disposició els alumnes de la Universitat San Jorge. Aquest edifici inclou a la primera planta la biblioteca de la universitat, un espai destinat a l'activitat intel·lectual ia la documentació. Aquest espai ha estat concebut com un edifici altament compromès amb la sostenibilitat des de la seva fase de projecte, incorporant tecnologies que permeten aprofitar els recursos naturals i les instal·lacions existents, així com un ús òptim de l'energia .
Durant el curs 2020-21 es va ampliar l'edifici Estudiantes i es va construir l'Edifici 7 (Aulari) caracteritzat per la seva alta eficiència energètica. L'edifici, que té tres plantes i un soterrani, acull la docència dels graus de l'Escola d'Arquitectura i Tecnologia, així com les sessions teòriques de diverses titulacions de la Facultat de Ciències de la Salut. A més, també acull el Taller de Fabricació Digital equipat amb impressores 3D i el Laboratori Inycom de realitat virtual i realitat augmentada. Aquest edifici es va posar en marxa el curs 2021-22.
L'octubre del 2021, es va estrenar la nova seu del Grupo San Valero ubicada al centre de Saragossa. L'edifici també acull part de l'oferta acadèmica de la USJ, ja que s'hi imparteixen diversos màsters i títols propis. Aquest edifici no està inclòs a l'abast del registre EMAS i es preveu incloure'l dins l'abast EMAS el curs 2026-2027.
Així mateix, a finals del 2025 es van iniciar les obres de construcció de dos nous edificis destinats a ampliar la capacitat docent i de serveis del campus, l'Edifici Innova i l'Edifici Tech.
Innova, al costat de la Facultat de Ciències de la Salut, es destinarà principalment a atendre les necessitats de creixement de la comunitat universitària mitjançant la incorporació de noves aules docents i espais d'ús comú per a estudiants.
Per part seva, el Tech (Edifici 8) constitueix la continuació del complex format per l'Edifici Estudiants (Edifici 6) i l'Edifici Aulari (Edifici 7), amb el qual estarà connectat mitjançant un passadís cobert. Aquest edifici forma part del projecte d'«Aulari, Biblioteca i Serveis Generals per a Alumnes», desenvolupat per fases per donar resposta al creixement de l'activitat acadèmica de la Universitat. El seu ús serà exclusivament docent i inclourà dotze aules de docència, una sala polivalent, espais per a estudiants, zones de circulació, lavabos i diversos recintes tècnics destinats a instal·lacions elèctriques, telecomunicacions, climatització i altres serveis auxiliars necessaris per al funcionament.
Tots dos edificis han estat concebuts per incrementar la capacitat docent i millorar els serveis oferts a estudiants i personal universitari, donant resposta a les necessitats derivades del creixement previst de la Universitat San Jorge. Després de la seva avaluació dins del Sistema de Gestió Integrat, es va determinar que aquesta incorporació no constitueix un canvi substancial, en desenvolupar activitats equivalents a les ja existents en altres edificis del campus.
![]() |
Ús i gestió de l'energia. |
Gestió i control ambiental
Consum elèctric
El consum denergia elèctrica a la Universitat San Jorge ha experimentat un increment del 7,85% respecte al curs anterior. Aquest augment s'explica, en part, pel creixement de la comunitat universitària, que ha generat una demanda energètica més gran a les instal·lacions.
No obstant això, la ràtio de consum elèctric per persona s'ha mantingut en 1,21 MWh/persona com el curs 2024-25, cosa que reflecteix una millora en l'eficiència energètica i una optimització en l'ús dels recursos disponibles.
Les dades de consum elèctric han estat obtingudes a partir de les factures de l'empresa proveïdora i del seguiment de l'autoconsum generat per les instal·lacions fotovoltaiques ubicades a les cobertes de la Facultat de Comunicació i Ciències Socials i l'edifici Estudiants, les quals durant aquest curs 2025-26 representen el 8,86% del consum total d'energia elèctrica.
Cal destacar que, per al càlcul del consum total d'energia renovable i la ràtio corresponent, només s'ha considerat l'energia produïda a la pròpia Universitat, excloent-ne l'energia adquirida amb Certificat de Garantia d'Origen Renovable, que representa la totalitat de l'energia de xarxa consumida durant el curs 2025-26.
D'altra banda, les plaques solars tèrmiques destinades a la producció d'aigua calenta sanitària a l'edifici de la Facultat de Ciències de la Salut es mantenen fora d'ús, per la qual cosa no han contribuït al balanç energètic renovable del curs.
Consum d'Energia Renovable (autoconsum)
El consum denergia renovable, considerant únicament l'energia generada per les plaques fotovoltaiques instal·lades a les cobertes de la Facultat de Comunicació i Ciències Socials i l'edifici Estudiants des del març del 2022, representa un 7,30% del total d'energia consumida durant el curs 2025-26. Aquest percentatge és superior al registrat el curs anterior (6,15%), ja que tot i que el consum total d'energia ha augmentat un 6,06%, la producció fotovoltaica ha augmentat (192,39 MWh el 2024-25 davant 241,89 MWh el 2025-26).
L'evolució del consum d'energia renovable procedent d'autoconsum (%) de les darreres dades és la següent:
-
Curs 2020-21: 0,00%
-
Curs 2021-22: 3,95%
-
Curs 2022-23: 7,50%
-
Curs 2023-24: 7,90%
-
Curs 2024-25: 6,15%
-
Curs 2025-26: 7,30%
Aquest increment del percentatge d'autoconsum reflecteix una evolució positiva de la generació fotovoltaica, la producció de la qual ha crescut més que el consum energètic total de la Universitat. Això no obstant, a causa de l'augment continuat de la demanda energètica, l'ampliació de la potència fotovoltaica instal·lada permetria incrementar la contribució de l'autoconsum al consum total i consolidar aquesta tendència en els propers cursos.
De manera coherent amb aquesta evolució, la ràtio de consum d'energia renovable per persona es torna a incrementar el curs 2025-26. Després d'assolir 0,126 MWh/persona el 2023-24, va baixar fins a 0,092 MWh/persona el 2024-25 a causa de la menor producció fotovoltaica registrada aquest any i el 2025-26, l'augment de la generació renovable ha permès recuperar parcialment aquest indicador, situant-lo7.
Finalment, cal destacar que el 75,02% de tota l'energia consumida a la Universitat té garantia dorigen renovable (Certificat de Garantia dOrigen Renovable de la comercialitzadora), encara que no sha considerat en els càlculs del consum denergia renovable.
Consum de gas natural
El gas natural es fa servir per al sistema de calefacció de la Facultat de Ciències de la Salut, la resta d'edificis (Rectorat, Facultat de Comunicació i Ciències Socials, edifici Estudiants i edifici 7) utilitzen un sistema de climatització basat en geotèrmia. Les dades de consum de gas natural s'obtenen directament de les factures de l'empresa proveïdora.
Consum de gasoil
La Universitat disposa de tres grups electrògens d'emergència alimentats amb gasoil. Periòdicament es realitzen arrencades de prova per verificar-ne el funcionament correcte. Durant el període avaluat, el consum ha estat similar al d'anys anteriors i significativament inferior al registrat el curs 2024-2025, quan es va produir l'apagada de l'abril del 2025 i va caldre posar en funcionament els grups electrògens.
Generació d'Energia Procedent de Fonts Renovables
Així mateix, la generació total d'energia procedent de fonts renovables s'ha considerat zero pel fet que la producció total d'energia renovable de la Universitat no supera significativament el total de l'energia renovable consumida per aquesta ni ha estat produïda però no consumida per la mateixa Universitat.
Evolució de mètriques i ràtios específics
Unitats de consum energètic en MWh i les seves ràtios associades a l'activitat .
Consum energètic per combustible
Usos de l'energia
![]() |
Ús i gestió de l'aigua |
Gestió i control ambiental
L'evolució del consum total d'aigua per curs acadèmic és la següent:
-
Curs 2020-21: 199.812,42 m³
-
Curs 2021-22: 323.907,15 m³
-
Curs 2022-23: 244.167,70 m³
-
Curs 2023-24: 305.533,83 m³
-
Curs 2024-25: 445.345,02 m³
-
Curs 2025-26: 199.680,64 m³
Així mateix, es presenten les ràtios de consum d'aigua per persona (m³/Nº persones EJC) corresponents a cada curs acadèmic:
-
Curs 2020-21: 136,88 m³
-
Curs 2021-22: 206,05 m³
-
Curs 2022-23: 139,41 m³
-
Curs 2023-24: 169,21 m³
-
Curs 2024-25: 213,19 m³
-
Curs 2025-26: 88,41 m³
Després de dos anys amb incidències que van afectar el càlcul anual del consum d'aigua de reg, durant el curs avaluat el sistema de reg ha funcionat correctament. Tot i això, s'han produït algunes incidències en el sistema de registre de dades quinzeminutals dels Pous . Per aquest motiu, el consum d'aigua dels Pous s'ha calculat a partir de les lectures dels comptadors. Tot i que això permet disposar d'una dada anual de consum fiable, no ha estat possible fer una anàlisi tan detallada com en condicions normals. Es continuarà fent el seguiment d'aquest indicador i treballant en la millora del sistema de monitorització per garantir la disponibilitat i la qualitat de les dades registrades.
Evolució de mètriques i ràtios específics
Consum d'aigua (m³) i ràtios
Usos de l'aigua
![]() |
Gestió dels abocaments d'aigües residuals |
Gestió i control ambiental
La freqüència de mesurament dels paràmetres és quinzenutal i es remeten mensualment els resultats obtinguts a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre dins dels 30 dies naturals següents del mes vençut. Semestralment es remeten els resultats analítics dels paràmetres pH, conductivitat elèctrica, potencial redox, oxigen dissolt, calci, magnesi, sodi, potassi, clor, sulfats, carbonats, bicarbonats, sòlids en suspensió total, matèria orgànica (DQO) i sílice en captació. L'autorització no estableix valors límits per a aquests paràmetres.
llera pública receptor de l'abocament: Riu Gàlleg
![]() |
Emissions a l'atmosfera |
Gestió i control ambiental
Segons el Catàleg d´Activitats Potencialment Contaminadores de l´Atmosfera (CAPCA) aprovat pel Reial Decret 100/2011, les emissions generades per l'activitat de la Universitat San Jorge s'inclouen a la categoria: Combustió en sectors no industrials: Comercial i Institucional (codi 02 01 03 03), corresponent a calderes de combustió amb potència tèrmica nominal inferior a 2,3 MWt. La Universitat disposa de dues calderes de calefacció ubicades a la Facultat de Ciències de la Salut, els fums de les quals s'evacuen mitjançant dues xemeneies independents. Aquests focus no estan assignats als grups A, B o C del CAPCA, per la qual cosa no requereixen autorització ambiental específica, però sí que han de complir amb el Reglament d'instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE), aprovat pel Reial decret 1027/2007 i les modificacions posteriors (RD 238/2013 i RD 178/20). En particular, s'hi aplica la Instrucció Tècnica IT3, que regula les condicions d'emissió de contaminants atmosfèrics. Les revisions realitzades indiquen que les instal·lacions estan dins dels límits establerts per aquesta normativa. Així mateix, s'ha realitzat el càlcul de les emissions de CO₂, incloent tant les emissions directes (abast 1) com les emissions indirectes (abast 2), utilitzant els factors de conversió recollits a l'eina oficial "Calculadora Petjada de Carboni d'una organització. Abast 1+2", versió 32, versió 32, desenvolupada per el. Els factors de conversió de combustibles i electricitat de CO 2 són els següents: Abast 1 Abast 2 En el cas els factors d'emissió de combustibles i electricitat de CH 4 i N 2 O : Abast 1 Finalment, els factors d‟emissió de gasos d‟equips de climatització i refrigeració per al curs 2025-26 són per a R-407C amb un PCA de 1.908,00. Durant el curs 2025-26, la Petjada de Carboni i les emissions de gasos d'efecte hivernacle directes i indirectes anuals són: D'altra banda, s'han calculat les emissions anuals totals a l'aire de SO 2 , NO x i PM 10 generades a la combustió de les calderes de gas natural i els generadors de gasoil. Per això s'han tingut en compte els factors d'emissió de processos de combustió per a calderes i cremadors de potència nominal inferior a 50 MW, establerts als factors d'emissió de processos de combustió 2018 del Govern de Navarra. Els factors d'emissió de SO 2 , NO x i PM 10 per al curs 2025-26 són: Per a la conversió de les unitats energètiques s'han utilitzat les relacions de pas següents: Les emissions totals a l'aire de SO2, NOx i PM10 generades pels processos de combustió es detallen a la taula següent.
Emissions a l'atmosfera
Concentració
Càrrega màssica
![]() |
Emissions de CO 2 |
Petjada de Carboni
La Petjada de Carboni (HC) és un "indicador que quantifica la totalitat dels gasos d'efecte hivernacle (GEI) emesos de manera directa o indirecta per una organització, activitat, producte o servei." (UK Carbon Trust 2008).
L'objectiu de la Universitat San Jorge en calcular la seva empremta de carboni és conèixer les emissions de GEH associades a la seva activitat, identificar els focus amb més potencial de reducció i establir accions de millora dirigides a minimitzar-ne l'impacte ambiental i contribuir a la lluita contra el canvi climàtic.
Després de la creació del Registre d'empremta de carboni, compensació i projectes d'absorció de diòxid de carboni mitjançant el Reial decret 163/2014, de 14 de març, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el repte demogràfic va desenvolupar l'eina oficial Calculadora d'empremta de carboni d'una organització. Abast 1+2» per facilitar el càlcul de les emissions a les organitzacions.
La Universitat utilitza aquesta eina des de l'any 2012 amb l'objectiu d'avaluar-ne el rendimient ambiental i mantenir la inscripció al registre del Ministeri. Els anys 2015 i 2019 la Universitat va obtenir el segell «Calculo y Reduzco». Posteriorment, el 2023, va aconseguir reduir en un 28,47% la mitjana de la intensitat d'emissió del trienni 2021-2023 respecte al trienni 2020-2022 per als abastos 1 i 2 i el 2024 no s'ha aconseguit reduir del trienni 2022-20.
Aquest marc normatiu s'ha actualitzat mitjançant el Reial decret 214/2025, de 18 de març, que regula el Registre d'empremta de carboni, compensació i projectes d'absorció de diòxid de carboni i reforça el paper d'aquesta eina com a instrument de gestió ambiental, transparència i reducció d'emissions.
Durant l'any 2025 s'ha realitzat el càlcul de la petjada de carboni corresponent al campus universitari de la Universitat San Jorge, excloent-ne l'anàlisi de l'edifici situat a la Plaça Santa Cruz. Per fer-ho s'ha utilitzat l'eina oficial Calculadora Petjada de Carboni d'una organització. Abast 1+2», versió 32, desenvolupada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
El càlcul inclou tant les emissions directes (abast 1) com les emissions indirectes derivades del consum d'electricitat (abast 2). El resultat obtingut per a l'any 2025 ha estat de 113,21 tones de CO₂ equivalent, cosa que representa una intensitat d'emissió de 0,05 tones de CO₂ per persona equivalent.
Aquest resultat suposa una millora respecte de l'any 2024, en què es van registrar 225,89 tones de CO₂ i una intensitat d'emissió de 0,11 tones de CO₂e per persona equivalent. La reducció observada es deu principalment a la disminució de les emissions associades a fugides de gasos refrigerants en els sistemes de climatització i refrigeració. Durant el 2024 es va registrar un nombre significativament superior de fuites de refrigerant, fet que va tenir un impacte important a la petjada de carboni de la Universitat a causa de l'elevat Potencial d'Escalfament Global (PCG) d'aquests gasos.
Emissions de CO₂ per centre
GEI calculades
Certificacions d'emissions GEH(GHG) i registres de CO 2
Després de la publicació del Reial decret 163/2014, de 14 de març, pel qual es crea el Registre d'empremta de carboni, compensació i projectes d'absorció de diòxid de carboni, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va desenvolupar l'eina oficial “empremta de carboni” d'una organització del MITECO.
Aquest marc s'ha actualitzat amb l'entrada en vigor del Reial decret 214/2025, de 18 de març, que deroga l'anterior i estableix l'obligació per a determinades entitats de calcular-ne la petjada de carboni, elaborar plans de reducció i publicar-los, reforçant el paper del registre com a eina de transparència i gestió ambiental.
La Universitat San Jorge, en línia amb aquest marc, calcula la seva empremta de carboni des de l'any 2012 amb l'objectiu d'inscriure's al registre del Ministeri. Gràcies a aquest compromís, s'han aconseguit fites rellevants:
- 2015 i 2019: obtenció del segell “Calculo y Reduzco”. - 2020: obtenció per primera vegada del segell “Càlcul, Reduix i Compens”, gràcies a la reducció del 28,08% en la mitjana de la intensitat d'emissió del trienni 2018-2020 respecte al trienni 2017-2019 (abast de 1+2) i de la compensació (4,69% de la petjada del 2020). - 2021 i 2022: obtenció del segell “Calculo, Reduzco i Compenso”, amb compensacions a la Vall d'Iruelas. - 2023: obtenció del segell “Calculo y Reduzco” amb una reducció del 28,47% a la mitjana de la intensitat d'emissió del trienni 2021-2023 respecte al trienni 2020-2022.
Per al curs 2025 s'ha realitzat el càlcul de la petjada de carboni amb l'eina oficial "Calculadora petjada de carboni d'una organització. Abast 1+2." El càlcul inclou tant les emissions directes (abast 1) com les emissions indirectes associades al consum d'electricitat (abast 2). El resultat obtingut ha estat de 113,21 tones de CO₂ equivalent, cosa que representa una intensitat d'emissió de 0,05 tones de CO₂e per persona equivalent.
A continuació es mostra el càlcul de la calculadora: CERTIFICACIONS I REGISTRES:

![]() |
Producció i gestió de residus |
Gestió i control ambiental
Durant el curs 2025-26 es van generar un total de 82,64 tones de residus, de les quals 3,90 tones van correspondre a residus perillosos i 78,74 tones a residus no perillosos. Aquesta xifra suposa un increment del 32,34% respecte al curs anterior, degut principalment al creixement de la comunitat universitària, a l'augment de l'activitat docent i investigadora als laboratoris, a la intensificació de les tasques de manteniment i ampliació de les zones verdes ia la renovació i adequació de diversos espais del campus.
Residus perillosos
Del total de residus perillosos, concretament un 69,09%, es va sotmetre a operacions de valorització. Específicament, un 30,39% es va destinar a operacions intermèdies amb destinació final a valorització (R13) i un 38,70% al condicionament previ a la valorització (R12). Les operacions d'eliminació van representar el 30,91% del total, de les quals un 24,88% es va destinar a tractaments fisicoquímics (D09), un 6,02% a operacions de combinació o premescla prèvies a l'eliminació (D13) i un 0,01% a operacions intermèdies amb destinació final a eliminació (D15).
Residus no perillosos
En relació amb els residus no perillosos, les restes de poda i gespa (63,25%) van constituir la fracció més significativa, seguides del paper i cartró (31,4%), incloent-hi el paper i cartró convencional, el paper confidencial i els palets de cartró gestionats, i dels residus voluminosos (4,65%). La resta va correspondre principalment a residus d'aparells elèctrics i electrònics no perillosos (0,58%), làmpades LED domèstiques (0,07%) i medicaments caducats (0,004%).
Evolució de mètriques i ràtios específics
Generación de residuos
![]() |
Gestió de les matèries primeres i els recursos |
Gestió i control ambiental
Consum de productes químics de laboratori
Consum de material d'oficina
Durant el curs 2025-26 s'observa un increment en el consum de paper respecte al curs anterior passant de 2.312,50 kg al curs 2024-2025 a 4.562,50 kg al curs 2025-2026. Aquest comportament es reflecteix també a l'indicador per usuari, que ha passat de 1,107 kg/persona a 2,020 kg/persona, fet que suposa un augment significatiu del consum relatiu d'aquest material.
Per contra, el consum de tòner ha experimentat una lleugera disminució, passant de 64,9 kg a 63,8 kg. De la mateixa manera, la ràtio per persona s'ha reduït de 0,031 kg/persona a 0,028 kg/persona, cosa que podria indicar una millora en l'eficiència d'impressió o més aprofitament dels consumibles.
L'evolució conjunta de tots dos indicadors mostra un augment del consum de paper acompanyat d'una lleugera reducció del consum de tòner, per la qual cosa és convenient continuar fent un seguiment d'aquests aspectes per identificar les causes d'aquesta tendència i continuar promovent mesures orientades a optimitzar l'ús de matèries primeres ia reduir els impactes ambientals associats.
Consum de productes fitosanitaris
Des del curs 2015-16, la Universitat s'encarrega del manteniment de les zones verdes del campus, usant productes fitosanitaris.
Durant el curs 2025-26 s'ha assolit el consum registrat més gran des que es disposa de dades, amb un total de 224,4 kg de productes fitosanitaris. Aquesta evolució està relacionada amb l'increment de les actuacions de manteniment a jardins i zones verdes, així com amb la plantació d'arbres i arbustos a noves àrees del campus.
En termes relatius, l'indicador de consum per usuari també ha experimentat un augment i ha passat de 0,093 kg/persona a 0,099 kg/persona. Aquest increment és coherent amb l'ampliació i la millora de les àrees enjardinades, que ha requerit una major utilització de productes per garantir-ne l'adequada implantació i conservació.
Es continuarà fent el seguiment d'aquest indicador amb l'objectiu d'optimitzar l'ús productes fitosanitaris i promoure una gestió sostenible de les zones verdes del campus, minimitzant els impactes ambientals associats.
Evolució de mètriques i ràtios específics
Consum de recursos
Tipus de matèries
![]() |
Biodiversitat |
Indicadors de biodiversitat
La superfície total que ocupa la Universitat San Jorge és de 90.342 m2 i la superfície segellada ascendeix a 20.819 m2 . Pel que fa a la superfície orientada segons la natura, s'han considerat les zones verdes i de jardí gestionades per la Universitat. A l'indicador de superfície orientada fora del centre, s'hi ha inclòs el projecte de compensació d'emissions de CO₂ dut a terme a Tauste, on el novembre del 2024 es van plantar 5 hectàrees d'arbres.Biodiversitat
![]() |
Altres informacions d'interès ambiental |
![]() |
Aspectes i impactes ambientals |
Descripció dels aspectes ambientals més destacats i significatius
Aspectes ambientals directes i impactes associats
- Consum de recursos naturals (matèries primeres, aigua, energia i combustible): Reducció de recursos hídrics i contaminació de l'aigua . Augment de la contaminació atmosfèrica. Pèrdua d'ecosistemes i biodiversitat. Esgotament dels recursos naturals no renovables. Consum de combustibles fòssils. Canvi climàtic.
- Abocaments: Contaminació de recursos hídrics. Pèrdua de biodiversitat.
- Soroll: Disminució de la qualitat ambiental de lentorn.
- Emissions: Contaminació atmosfèrica. Augment de lefecte hivernacle, canvi climàtic i alteració de la qualitat de laire.
- Generació de residus no perillosos: Contaminació del sòl. Contaminació d'aqüífers per lixiviació. Contaminació de les aigües superficials. Emissió de gasos efecte hivernacle. Ocupació de terres. Creació de focus infecciosos. Producció de males olors. Consum denergia i materials.
- Generació de residus perillosos: Contaminació del sòl. Contaminació d'aqüífers per lixiviació. Contaminació de les aigües superficials. Emissió de gasos efecte hivernacle. Ocupació de terres. Creació de focus infecciosos. Riscos per a la salut humana. Producció de males olors. Consum denergia i materials.
- Generació denergia elèctrica: Consum de materials.
Aspectes ambientals indirectes i impactes associats
- Transport: Contaminació atmosfèrica. Augment de lefecte hivernacle, canvi climàtic i alteració de la qualitat de laire. Consum de combustibles fòssils. Ocupació del sòl. Riscos per a la salut pública.
- Activitats esportives: Reducció de recursos hídrics i augment de la contaminació atmosfèrica. Consum de combustibles fòssils.
- Formació i sensibilització ambiental: Major percepció dels problemes ambientals derivats de les activitats. Augment del nivell de coneixements per participar en el desenvolupament sostenible. Foment del desenvolupament sostenible de la Universitat. Als estudiants desenvolupament de competències sobre medi ambient i desenvolupament sostenible relacionades amb el seu àmbit destudi.
- Investigació: Foment del desenvolupament sostenible a la societat.
- Contractes: Esgotament de recursos naturals no renovables. Consum daigua. Contaminació del sòl, generació de residus.
- Consums de recursos naturals a les llars en treball a distància (matèries primeres, aigua, energia i combustible): Reducció de recursos hídrics i contaminació de l'aigua . Augment de la contaminació atmosfèrica. Pèrdua d'ecosistemes i biodiversitat. Esgotament dels recursos naturals no renovables. Consum de combustibles fòssils. Canvi climàtic.
- Abocaments a les llars en treball a distància: Contaminació de recursos hídrics. Pèrdua de biodiversitat.
- Generació de residus no perillosos a les llars en treball a distància: Contaminació del sòl. Contaminació d'aqüífers per lixiviació. Contaminació de les aigües superficials. Emissió de gasos efecte hivernacle. Ocupació de terres. Creació de focus infecciosos. Producció de males olors. Consum denergia i materials.
Aspectes ambientals en situació anormal i impactes associats
En aquest apartat s'identifiquen els aspectes ambientals derivats a la situació anormal per les obres de construcció de l'Edifici Innova i el Tech realitzades durant el curs 2025-26.
- Emissions: Contaminació atmosfèrica. Augment de lefecte hivernacle, canvi climàtic i alteració de la qualitat de laire.
- Consum de recursos naturals (matèries primeres, aigua, energia i combustible): Reducció de recursos hídrics i contaminació de l'aigua . Augment de la contaminació atmosfèrica. Pèrdua d'ecosistemes i biodiversitat. Esgotament dels recursos naturals no renovables. Consum de combustibles fòssils. Canvi climàtic.
- Abocaments: Contaminació de recursos hídrics. Pèrdua de biodiversitat.
- Soroll: Disminució de la qualitat ambiental de lentorn.
- Generació de residus no perillosos: Contaminació del sòl. Contaminació d'aqüífers per lixiviació. Contaminació de les aigües superficials. Emissió de gasos efecte hivernacle. Ocupació de terres. Creació de focus infecciosos. Producció de males olors. Consum denergia i materials.
- Generació de residus perillosos: Contaminació del sòl. Contaminació d'aqüífers per lixiviació. Contaminació de les aigües superficials. Emissió de gasos efecte hivernacle. Ocupació de terres. Creació de focus infecciosos. Riscos per a la salut humana. Producció de males olors. Consum denergia i materials.
- Incendi (emissions, abocament i residus): Contaminació atmosfèrica. Generació de residus. Pèrdua de biodiversitat. Pèrdua de sòl. Consum daigua.
- Vessament: Contaminació del sòl. Generació de residus.
- Abocament: Contaminació del sòl i de l'aigua . Generació de residus.
Aspectes ambientals en situació d'emergència i impactes associats
- Incendi (emissions, abocament i residus): Contaminació atmosfèrica. Generació de residus. Pèrdua de biodiversitat. Pèrdua de sòl. Consum daigua.
- Vessament: Contaminació del sòl. Generació de residus.
- Abocament: Contaminació del sòl i de l'aigua . Generació de residus.
- Fugida de gasos refrigerants (emissions): Contaminació atmosfèrica. Augment de lefecte hivernacle, canvi climàtic i alteració de la qualitat de laire.
- Brot de legionel·la: Contaminació biològica. Risc per a la salut pública.
- Inundació: Contaminació de l'aigua . Generació de residus.
Una vegada que els aspectes ambientals s'han identificat i quantificat, es procedeix a la seva avaluació utilitzant els criteris següents:
- Gravetat (Gr): grau de perillositat/incidència.
- Magnitud (Mg): quantificació de laspecte.
- Freqüència (Fr): probabilitat que passi aquesta situació.
La significància dels aspectes directes i indirectes en situació normal es calcula segons la següent expressió:
- Situació normal (directes i indirectes) i anormal = 3 Mg + 2 Gr
- Situació d'emergència = 3 Gr + 2 Fr
Un cop calculats, es consideren significatius els que obtinguin un valor igual o superior a 17.
Al setembre de 2025 es va fer l'avaluació d'aspectes del curs 2025-26. El setembre del 2026 s'ha realitzat una nova avaluació d'aspectes ambientals, que s'ha tingut en compte a l'elaboració del programa de gestió ambiental del curs 2026-27.
Aquesta informació dels cursos 2025-26 i 2026-27 s'adjunta a la taula següent:
Descripció dels aspectes ambientals significatius
![]() |
Planificació de la millora ambiental |
Planificació de la millora ambiental
Inversió ambiental
La Universitat San Jorge destina recursos econòmics específics per garantir el compliment dels objectius ambientals establerts al seu Sistema de Gestió Integrat. El Consell Rector, com a òrgan responsable, assegura que es realitzin les inversions necessàries per afavorir la millora contínua, donant suport tant a les accions correctives com a les iniciatives de sensibilització, formació i eficiència ambiental.
![]() |
Anàlisi de compliment legal |
Relació de permisos, autoritzacions i declaracions vigents
Legislació d'aplicació, autoritzacions i permisos
Llicència de posada en marxa
Llei 11/2014, del 4 de desembre, de Prevenció i Protecció Ambiental d'Aragó.
- Llicència de posada en marxa en funcionament de l'activitat d'Edifici Rectorat i Facultat de Comunicació. 22/12/2010.
- Llicència dobertura destabliment Facultat de Ciències de la Salut. Ajuntament Villanueva de Gállego. 01/02/2010.
- Llicència d'obertura d'un establiment per a la implantació i l'exercici de l'activitat d'aulari, biblioteca i serveis generals del Campus Universitari i llicència urbanística per a la realització de la construcció d'un edifici al Campus Universitari. 16/03/2016.
- Conformitat a la llicència d'obertura d'un establiment per a la implantació i l'exercici de l'activitat d'aulari, biblioteca i serveis generals del campus universitari. 04/05/2016 . Presa de coneixement i conformitat. 20/10/2018.
- Llicència urbanística per a la realització de les obres de construcció d'”edifici aulari” al Campus Universitari de Villanueva de Gállego. 04/08/2020.
- Acta de recepció definitiva de l'”edifici aulari” al Campus Universitari de Villanueva de Gállego. 03/08/2022.
- Llicència urbanística per a la realització de les obres de construcció d'”edifici aulari” al Campus Universitari de Villanueva de Gállego. 04/08/2020.
- Llicència urbanística per a l'adequació dels edificis de la FCS al Campus Universitari de Villanueva de Gállego. 23/02/2024.
- Llicència urbanística per a obres de construcció d'edifici de nova planta “Edifici Aulari” (edifici 8). Ajuntament de Villanueva de Gállego. Resolució n.º 2025-1341. 24/11/2025
- Llicència dobertura destabliment per a Mòdul de Serveis (Edifici O). Ajuntament de Villanueva de Gállego. Resolució n.º 2025-1349 (Expte. I-1219/2025). 24/11/2025
- Llicència urbanística per a obres de construcció d'un edifici de nova planta Mòdul de Serveis (Edifici O). Ajuntament de Villanueva de Gállego. Resolució n.º 2025-1349. 04/11/2025
Residus perillosos
Llei 7/2022, del 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.
Decret 29/1995, de gestió de residus sanitaris a la Comunitat Autònoma d'Aragó.
Reial decret 180/2015, de 13 de març, pel qual es regula el trasllat de residus a linterior del territori de lEstat. (derogada)
Decret 236/2005, de 22 de novembre, del Govern d'Aragó, pel qual s'aprova el Reglament de la producció, possessió i gestió de residus perillosos i del règim jurídic del servei públic d'eliminació de residus perillosos a la Comunitat.
- Resolució de 02 de febrer de 2018 de l'Institut Aragonès de Gestió Ambiental per la qual es modifica la inscripció en el Registre de Petits Productors de Residus Perillosos de la CCAA d'Aragó a la Fundació Universitat San Jorge per al seu centre situat a Villanueva de Gállego (Saragossa), número d'inscripció: AR/PP-897.
- Resolució de l'Institut Aragonès de Gestió Ambiental per la qual es modifica la inscripció en el Registre de Petits Productors de Residus Perillosos de la Comunitat Autònoma d'Aragó de FUNDACIÓ UNIVERSITAT SAN JORGE per al seu centre situat a Campus Universitari, Autovia A-23 Saragossa-Osca Km 510 de Villanueva de Gállego (Zarago INAGA/500303/05.2022/05625). 20/03/2023.
- Resolució de l'Institut Aragonès de Gestió Ambiental per la qual es modifica la inscripció en el Registre de Petits Productors de Residus Perillosos de la Comunitat Autònoma d'Aragó de FUNDACIÓ UNIVERSITAT SAN JORGE per al seu centre situat a Campus Universitari, Autovia A-23 Saragossa-Huesca Km 510 de Villanueva de Gállego (Zarago. INAGA/500303/05.2022/05625). 20/03/2023.
- Resolució de l'Institut Aragonès de Gestió Ambiental per la qual es modifica la inscripció en el Registre de Petits Productors de Residus Perillosos de la Comunitat Autònoma d'Aragó de FUNDACIÓ UNIVERSITAT SAN JORGE per al seu centre situat a Campus Universitari, Autovia A-23 Saragossa-Osca Km 510 de Villanueva de Gállego (Zarago Expte.G500300/05/2026/0873). 29/07/2026.
Aigües subterrànies
Reial decret 1514/2009, de 2 doctubre, pel qual es regula la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació i el deteriorament.
- Resolució. Autorització d'explotació de l'aprofitament d'aigües publiques derivades de tres sondejos situats al paratge l'Olivar.
- Resolució de canvi de titularitat d'un aprofitament d'aigües subterrànies inscrit a la secció A del registre d'aigües a l'Ajuntament de Villanueva de Gállego. 13/04/2018.
- Autorització abocada aigües procedents de les instal·lacions de climatització de la Universitat San Jorge. 23/05/2019.
- Autorització de modificació de característiques d'un aprofitament d'aigües públiques a derivar de 3 Pous (2 de captació i 1 d'injecció), ubicats al marge dret del riu Gállego, fora de zona de policia de lleres, sol·licitada per l'ajuntament de Villanueva de Gállego. 24/07/2025.
- Llicència urbanística per a la realització de les obres d'execució de dos nous Pous (un de captació i un altre d'infiltració). Ajuntament de Villanueva de Gállego. 30/07/2025.
- Sol·licitud de pròrroga per dotze mesos del termini d'execució de la llicència urbanística atorgada a l'expedient E-1039/2025 per a la finalització dels dos Pous de climatització, presentada per la Fundació Universidad San Jorge. 23/07/2026.
Abocament d'aigües residuals
Decret 38/2004, de 24 de febrer, del Govern d'Aragó pel qual s'aprova el reglament d'aigües residuals a les xarxes municipals de clavegueram.
- Autorització d'abocament d'aigües sanitàries Ajuntament de Villanueva. 06/10/2011.
- Autorització d'abocament d'aigües sanitàries Edifici Estudiants. 23/10/2017.
Energia
Reial Decret 235/2013, de 5 d'abril, pel qual s'aprova el procediment bàsic per a la certificació de l'eficiència energètica dels edificis.
Reial Decret 244/2019, de 5 d'abril, pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l'autoconsum d'energia elèctrica.
- Resolució de 6 de juliol de 2017 de la Direcció General d'Energia i Mines, per la qual s'inscriu a la secció primera del Registre de Certificació d'Eficiència Energètica d'Edificis el certificat amb número d'expedient 66490 i núm. inscripció 2017ZPTE-44344.
- Registre d'instal·lació fotovoltaica d'autoconsum sense excedents. G-2043. 18/04/2022.
Compromisos voluntaris
Decret 200/2009, de 17 de novembre, del Govern d'Aragó, pel qual es crea el Registre Voluntari d'Entitats Adherides a l'Estratègia Aragonesa de Canvi Climàtic i Energies Netes (EACCEL).
- Inscripció al Registre Voluntari d'Entitats Adherides a l'Estratègia Aragonesa de Canvi Climàtic i Energies Netes (EACCEL). Nivell 2, Adhesió a través del Pla d'Acció. 18/10/2013.
Decret 70/2003, de 8 d'abril, del Govern d'Aragó, pel qual es crea el Registre d'Entitats Adherides a l'Estratègia Aragonesa d'Educació Ambiental (EAREA).
- Inscripció al Registre d'Entitats Adherides a l'Estratègia Aragonesa d'Educació Ambiental (EAREA). 21/05/2009.
Reglament (CE) Núm. 1221/2009 del Parlament Europeu i del Consell de 25 de novembre de 2009 Relatiu a la participació voluntària d'organitzacions en un sistema comunitari de gestió i auditoria mediambientals (EMAS), i pel qual es deroguen el Reglament (CE) núm. 761/2001 i les Decisions 20 de la Comissió.
- Registre de l'INAGA pel qual es renova el Registre d'Adhesió al Sistema comunitari de gestió i auditoria mediambiental (EMAS) amb el número ES-AR-0000025, segons resolució de data 5 de maig del 2016 amb validesa fins al 30 d'abril del 2019.
- Renovació de l'INAGA pel qual es renova el Registre d'Adhesió al Sistema comunitari de gestió i auditoria mediambiental (EMAS) amb el número ES-AR-0000025, segons resolució de data 11 de maig de 2019. Validesa fins al 30 d'abril de 2025.
- Resolució de l'INAGA pel qual es renova el Registre d'Adhesió al Sistema comunitari de gestió i auditoria mediambiental (EMAS) amb el número ES-AR-0000025, segons resolució de data del 2 d'octubre del 2025. Validesa fins al 30 d'abril del 2028.
Reial decret 214/2025, de 18 de març, pel qual es crea el registre d'empremta de carboni, compensació i projectes d'absorció de diòxid de carboni i pel qual s'estableix l'obligació del càlcul de l'empremta de carboni i de l'elaboració i la publicació de plans de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.
- Registre d'empremta de carboni, compensació i projectes d'absorció de CO 2 del Ministeri per a la Transició Ecològica i el repte demogràfic. Anys de càlcul 2012, 2013 i 2014. Data dinscripció: 23/02/2016.
- Registre d'empremta de carboni, càlcul i reducció d'emissions CO 2 any 2015. Data d'inscripció: 14/03/2017.
- Registre d'empremta de carboni, compensació i projectes d'absorció de CO 2 del Ministeri per a la Transició Ecològica i el repte demogràfic. Any 2016. 06/03/2018.
- Registre d'empremta de carboni, compensació i projectes d'absorció de CO 2 del Ministeri per a la Transició Ecològica i el repte demogràfic. Any 2017. Data dinscripció 01/02/2019.
- Registre d'empremta de carboni, compensació i projectes d'absorció de CO 2 del Ministeri per a la Transició Ecològica i el repte demogràfic. Any 2018. Data dinscripció 06/02/2020.
- Registre d'empremta de carboni, compensació i projectes d'absorció de CO 2 del Ministeri per a la Transició Ecològica i el repte demogràfic. Any 2019. Data dinscripció 20/01/2021.
- Registre d'empremta de carboni, compensació i projectes d'absorció de CO 2 del Ministeri per a la Transició Ecològica i el repte demogràfic. Any 2020. Data dinscripció 22/04/2022.
- Registre d'empremta de carboni, compensació i projectes d'absorció de CO2 del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Any 2021. Codi 2023_a0133 i 2023-c074. Data inscripció: 12/04/2023.
- Registre d'empremta de carboni, compensació i projectes d'absorció de CO2 del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Any 2022. Codi 2023_a3726 i 2024-c115. Data inscripció: 14/03/2024.
- Registre d'empremta de carboni, compensació i projectes d'absorció de CO2 del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Any 2023. Codi 2024_a4432. Data inscripció: 23/05/2025.
- Registre d'empremta de carboni, compensació i projectes d'absorció de CO2 del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Any 2024 Codi 2026_a0311. Data inscripció: 26/05/2026.
Síntesi de compliment normatiu
Compliment de la legislació ambiental
La Universitat San Jorge realitza una identificació dels requisits legals ambientals aplicables i amb una periodicitat semestral n'analitza el compliment. D'aquesta manera es garanteix l'estat actualitzat de la legislació i el compliment dels requisits aplicables relatius als aspectes ambientals de la Universitat.
Durant el curs 2025-26 s'han identificat nous requisits ambientals aplicables derivats de la publicació de noves disposicions legals:
Sistema universitari
- Reial decret 905/2025, de 7 doctubre, pel qual es modifiquen el Reial decret 640/2021, de 27 de juliol, de creació, reconeixement i autorització duniversitats i centres universitaris, i acreditació institucional de centres universitaris; el Reial decret 1509/2008, de 12 de setembre, pel qual es regula el Registre dUniversitats, Centres i Títols; el Reial decret 1002/2010, del 5 d'agost, sobre expedició de títols universitaris oficials; i el Reial decret 822/2021, de 28 de setembre, pel qual sestableix lorganització dels ensenyaments universitaris i del procediment dassegurament de la seva qualitat.
- Ordre EFD/550/2025, de 26 de maig, per la qual es regula l'equivalència de qualificacions que s'utilitzarà per a l'accés als ensenyaments universitaris oficials de grau de l'alumnat procedent de sistemes educatius estrangers al qual és aplicable l'exempció de la prova d'accés prevista a la disposició addicional trenta-tresena de la Llei orgànica de 2/2006.
- Reial decret 163/2025, de 4 de març, pel qual s'estableixen els llindars de renda i patrimoni familiar i les quanties de les beques i ajuts a l'estudi per al curs 2025-2026, i es modifica parcialment el Reial decret 1721/2007, de 21 de desembre, pel qual s'estableixen el règim.
Emissions
- Reial decret 214/2025, de 18 de març, pel qual es crea el registre d'empremta de carboni, compensació i projectes d'absorció de diòxid de carboni i pel qual s'estableix l'obligació del càlcul de l'empremta de carboni i de l'elaboració i la publicació de plans de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.
Eficiència energètica
- Reial Decret 659/2025, de 22 de juliol, pel qual es modifica el Reial Decret 390/2021, d'1 de juny, pel qual s'aprova el procediment bàsic per a la certificació de l'eficiència energètica dels edificis.
Residus
- Directiva (UE) 2025/1892 del Parlament Europeu i del Consell, de 10 de setembre del 2025, per la qual es modifica la Directiva 2008/98/CE sobre els residus.
- Llei 1/2025, d'1 d'abril, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari.
- Reglament (UE) 2025/40 del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de desembre del 2024, sobre els envasos i residus d'envasos, pel qual es modifiquen el Reglament (UE) 2019/1020 i la Directiva (UE) 2019/904 i es deroga la Directiva 9
Mobilitat
- Llei 9/2025, del 3 de desembre, de Mobilitat Sostenible.
- Reial decret llei 7/2026, de 20 de març, pel qual s'aprova el Pla Integral de Resposta a la Crisi a l'Orient Mitjà.
Marc de governança
- Reial Decret 91/2025, de 11 de febrer, pel qual s'estableix el mecanisme de governança en matèria d'energia, canvi climàtic i qualitat de l'aire.
Impostos
- Decret legislatiu 1/2025, de 28 de maig, del Govern d'Aragó, pel qual s'aprova el text refós dels impostos mediambientals de la Comunitat Autònoma d'Aragó.
Informes
- Marc europeu d'informació sobre sostenibilitat (CSRD i estàndards ESRS).
Normes
- Nova versió de la ISO 9001:2026.
- Nova versió de la ISO 14001:2026.
Aquesta organització declara que compleix tota la legislació de caràcter ambiental aplicable a l'activitat objecte de la present declaració ambiental a la data de la signatura del present document.
Bones pràctiques de gestió ambiental |
Estudis, investigació, formació i sensibilització
Estudis de postgrau
La Universitat San Jorge, en el compromís ambiental, imparteix una sèrie d'estudis de postgrau que permeten el desenvolupament de competències relatives a la millora ambiental i la sostenibilitat en els alumnes.
Doctorat en Medi Ambient
Presenta una proposta integral en recerca en medi ambient des de totes les seves vessants: metodològica, tecnològica i de gestió, que engloba la identificació, el control i la prevenció dels impactes mediambientals generats sobre aigües, sòls, atmosfera i sobre la salut i els éssers vius. Disposa de línies de recerca sobre la detecció, l'avaluació i el control de la contaminació local i l'estudi d'impactes globals com el canvi climàtic. L'optimització de processos i activitats econòmiques mitjançant l'estudi d'Anàlisi de Cicle de Vida i costos ambientals i l'eficiència energia són objectius de recerca en les propostes de transferència a empreses.
Grups de recerca
Fins al 2025, la Universitat comptava amb dos grups de recerca en l'àmbit del medi ambient, on desenvolupaven la seva activitat un total de 22 investigadors: GREENLIFE (14) i ECO2CHEM (8). A partir del 2026, el grup de recerca ECO2CHEM va quedar dissolt.
GREENLIFE
L'objectiu principal del grup Greenlife és l'estudi de substàncies químiques, aprofundint en el coneixement de les propietats físiques, químiques i moleculars, així com els efectes a nivell bioquímic, (eco)toxicològic o genètic en cèl·lules i organismes i el seu impacte per a la salut.
Durant el curs 2025-26 s'han desenvolupat diversos projectes de recerca relacionats amb el medi ambient i l'àmbit sanitari:
- Desenvolupament i avaluació d'activitat biològica de sistemes eutèctics profunds terapèutics amb potencial antiinflamatori per al tractament tòpic de la dermatitis atòpica (EUTOPIC)
- Avaluació de la toxicitat in vitro de dissolvents eutèctics profunds terapèutics
- RADAR: Renewable and safe Aromatic Diols As Replacements for substances of very high concern
Durant aquest curs s'han realitzat 5 publicacions d'investigacions sobre temes ambientals a revistes científiques d'impacte i 2 capítols de llibre .
ECO2CHEM
La seva investigació en medi ambient implica totes les seves vessants: metodològica, tecnològica i de gestió. En aquest sentit, són un equip amb capacitat per abordar problemes mediambientals i proposar solucions integrals des d´un enfocament multidisciplinari sota la Perspectiva One Health. Innoven per avançar-se a les necessitats de l‟empresa en matèria mediambiental i treballen per la sostenibilitat.
Durant el curs 2025-26 s'han desenvolupat diversos projectes de recerca relacionats amb el medi ambient:
- Cerca de potenciadors naturals d'antibiòtics comercials que redueixin la generació de resistències.
- Cytotoxic avaluació de synergistic phytogenic-antibiotic dual combinations with demonstrated antibacterial efficacy.
Durant aquest curs s'han realitzat 5 publicacions de recerca sobre temes ambientals a revistes científiques d'impacte.
Formació i sensibilització ambiental en graus
La política de medi ambient de la Universitat inclou com a compromís de millora ambiental “sensibilitzar i formar l'estudiant sobre els aspectes i els impactes ambientals derivats tant de la seva actual activitat formativa com de la seva futura activitat professional”. Les temàtiques ambientals tractades als diferents graus són gestió de residus, medi ambient i salut, canvi climàtic, gestió ambiental, sostenibilitat, economia verda i bones pràctiques ambientals.
Informació i sensibilització ambiental
L'oficina Green Campus participa a la jornada de benvinguda als alumnes de nou ingrés, presentant les activitats i serveis relacionats amb la gestió ambiental i la formació i sensibilització ambiental que es desenvolupen a la universitat Sant Jordi.
Durant tot el curs, l'oficina Green Campus utilitza diferents canals per informar i sensibilitzar tota la comunitat universitària sobre temes ambientals:
- Pàgina web: Dins el web de la Universitat San Jorge hi ha un apartat específic anomenat Green Campus, en què es publica la Declaració Ambiental, s'informa sobre la gestió ambiental, s'inclouen bones pràctiques ambientals, informació sobre formació, voluntariat i recerca ambiental. https://www.usj.es/vive-campus/green-campus
-
Web estudiants: Durant el curs 2025-26, es va mantenir el web dedicat als estudiants. En aquest nou lloc web, es proporciona informació sobre totes les activitats, notícies i novetats de la universitat, incloent-hi les de l'Àrea de Qualitat, Validacions i Medi Ambient, on es destaquen les actualitzacions més importants.
-
Newsletter estudiants: Durant el curs 2025-26 es va posar en marxa una Newsletter informativa adreçada a l'alumnat. S'envia dues vegades per setmana, en castellà i anglès, i inclou informació d'interès compartida pels diferents serveis i àrees de la Universitat.
Integració amb els ODS de l'Agenda 2030
◉ Registre de verificació
Aquesta Declaració Ambiental Digital ha estat verificada per:
AENOR CONFIA, SAU, núm. ES-V-0001 – AENOR
El document de més validesa o en cas de discrepàncies serà el PDF signat digitalment per l'organisme verificador. Aquest document és el reflex fidel i la impressió d'aquesta Declaració Ambiental Digital o web renderitzada. Les parts interessades podran descarregar aquí aquest render com a mostra i evidència d'invariabilitat i coherència de les dades validades en aquesta DECLARACIÓ AMBIENTAL DIGITAL. DAD-EMES-UNIVERSITAT-SAN-JORGE-25-26-i-DV-2026.pdf
Data d'última edició : – Versió del render File Nº: 0
ORGANITZACIÓ: UNIVERSITAT SAN JORGE – CENTRE/s – COBERTURA : Campus Universitari de Villanueva de Gállego.
ACCÉS REGISTRE EUROPEU: COMISSIÓ EUROPEA
TRADUCCIONS D'AQUESTA DECLARACIÓ AMBIENTAL: Aquesta Declaració Ambiental EMAS ha estat verificada en el seu idioma original. Els navegadors utilitzats pels stakeholders per a la consulta, o la pròpia Plataforma RightSupply , podran traduir de forma automàtica la seva transcripció directa, sense que a priori l'organisme certificador consideri el contingut traduït com a validat. Per això es recomanen mètodes com la traducció jurada.
ENLLAÇOS EXTERNS I CONTINGUT AUDIOVISUAL: Aquesta Declaració Ambiental EMAS ha estat verificada en la seva totalitat, a excepció dels enllaços externs i del contingut audiovisual o videogràfic que s'hagi inclòs amb caràcter complementari.
DIGITALITZACIÓ: La digitalització de les declaracions ambientals és una bona pràctica amb múltiples beneficis per a la sostenibilitat. En eliminar l'ús de paper, s'aconsegueix una reducció significativa en el consum d'energia i aigua, cosa que minimitza l'empremta de carboni. Aquesta transició digital no només recolza el medi ambient, sinó que també millora la precisió i consistència de les dades, optimitzant l'eficiència en la gestió, reporti ambiental i accés a la informació per als grups d'interès. Aquesta iniciativa va ser reconeguda com una bona pràctica l'any 2022 dins del Programa INTERREG EUROPE de polítiques públiques de la Unió Europea (ENHANCE EMAS), subratllant-ne la importància en la promoció d'una administració més ecològica i eficient a tot Europa.
Template: 2026 Final




































