UNIVERSITAT SANT JORDI: Campus Universitari de Villanueva de Gállego.
![]() |
Dades generals |
Presentació introductòria

És un plaer presentar la declaració mediambiental del curs 2024-25, en què es presenten el compromís de la Universitat San Jorge amb el medi ambient i el desenvolupament sostenible.
Aquest curs, en matèria de lluita contra el canvi climàtic, destaca la reducció important de les nostres emissions de carboni (28,47% de la mitjana de la intensitat d'emissió en el trienni 2021-2023 respecte del trienni 2020-2022, per a l'abast 1+2) del Ministeri per a la Transició Ecològica.
Seguint amb el compromís contra el canvi climàtic i avançant en la transició energètica, el 80,95% de tota l'energia consumida al campus universitari té origen renovable. A més, el consum total d'energia per persona se situa en 1,50 MWh, i el valor més baix de la sèrie de dades.
La Universitat continua afavorint la implementació de l'economia circular i la mobilitat sostenible a través de diferents projectes realitzats per diversos grups de recerca que col·laboren amb empreses i institucions aragoneses.
La declaració mediambiental de la Universitat San Jorge comunica totes aquestes novetats i posa a la disposició dels nostres grups d'interès una informació transparent, rigorosa i completa de l'impacte de la nostra activitat sobre el medi ambient, així com dels avenços realitzats per millorar la sostenibilitat.
Silvia Carrascal Domínguez.
Rectora de la Universitat San Jorge
Agenda 2030. Objectius de Desenvolupament Sostenible relacionats
Aquesta Declaració Ambiental inclou al final una secció específica amb informació sobre l'Agenda 2030.
![]() |
24-25 |
Curs acadèmic 2024-2025
Centre/s
1
Treballadors
783
Superfície
90.342 m 2
Activitat a
Nº persones (EJC)
2089
Ref.Unitat: Docents, personal tècnic i de gestió, investigadors i alumnes.
UBICACIÓ · CENTRE PRINCIPAL
Avaluació i rendimient mediambiental |
![]() |
Mètriques principals |
◉ Indicadors globals 24-25
Inclou el sumatori de tots els centres de l'organització sota el Registre EMAS
CONSUM D'ENERGIA

3.125,753 MWh
• Consum renovables 74,79 %
• Generació renovables 6,15%
CONSUM D'AIGUA

445.345,018 m 3
• Xarxa de subministrament 7,22 (sanitària i reg) %
Origen Pou | Xarxa
ABOCAMENTS TOTALS

418.643,038 m 3
• llera pública 98,69 (climatització - Pous ) %
• Sist. Sanejament 1,31 (sanitari) %
EMISSIONS CO 2

111,808 Tn
• Indirectes 0 %
• Directes 100%
RESIDUS

62,439 Tn
• Perillosos 5,44 %
• Valorització 97,07%
Valors unitaris sobre la producció/prestació
1,50 MWh / Nº persones (EJC)
213,19 m 3 / Nº persones (EJC)
197,78 m 3 / Núm. persones (EJC)
0,05 Tn / Nº persones (EJC)
1,63 Tn / Nº persones (EJC)
Ref.Unitat: Nº persones (EJC) Docents, personal tècnic i de gestió, investigadors i alumnes.
![]() |
Dimensió de l'activitat |
Evolució de l'activitat productiva
Activitat i ocupació
Per establir el nombre de persones de la Universitat que serveixi com a denominador als indicadors (xifra B), s'utilitza el nombre total de persones equivalents a jornada completa (EJC). La fórmula utilitzada per al seu càlcul és la següent: Nombre de persones (EJC) = (núm. PDI EJC x 1,0) + (núm. PTG EJC x 1,0) + (núm. alumnes Grau x 0,45) + (núm. alumnes Màster Universitari x 0,25) + (núm. alumnes Doctorat x 0,05) + (Núm.
PDI EJC= Número de total de persones que formen part del Personal Docent i Investigador (PDI) en títols oficials de Grau i Màster Universitari equivalent a jornada completa.
PTG EJC= Número de total Personal Tècnic i Gestió (PTG) equivalent a jornada completa.
Activitats i edificis
L'edifici Rectorat ubicat al centre del campus acull els despatxos dels membres del Consell Rector i de diferents departaments de gestió de la Universitat, així com la capella, l'aula magna i una cafeteria.
La Facultat de Comunicació i Ciències Socials s'ubica a l'edifici Xaló Àngel del campus universitari. La Facultat acull un estudi d'enregistrament de ràdio en directe i un plató de televisió, nou cabines d'edició de vídeo i tres estudis d'enregistrament de ràdio com a recursos valuosos per a la preparació professional dels alumnes, a més d'aules i tallers amb recursos didàctics per a la docència dels graus que s'imparteixen en aquesta Facultat.
La Facultat de Ciències de la Salut compta amb tres edificis i una fitada plaça interior. El primer edifici acull cinc laboratoris dedicats a la docència i la investigació, equipats amb la tecnologia més capdavantera que impulsen una formació eminentment pràctica i creen un entorn real per a l'aprenentatge dels alumnes.
Al segon edifici hi ha una Aula Magna per a més de 260 persones que disposa d'una cabina de control i una cabina de traducció. D'altra banda, aquest edifici compta amb aules, despatxos i tallers dedicats als estudis que s'imparteixen a l'àmbit de la Salut.
El tercer i darrer edifici compta amb un centre de Biomecànica Avançada, un centre de Simulació Clínica, aules, tallers i sales de lliteres per a la pràctica dels fisioterapeutes.
El curs 2016-2017 es va inaugurar l'Edifici Estudiants, un espai dedicat als alumnes ia la seva vida dins la universitat. Un punt de trobada entre estudiants, on poden desenvolupar activitats acadèmiques i extraacadèmiques. A més, en aquest edifici s'han reubicat tots els serveis que tenen a la vostra disposició els alumnes de la Universitat San Jorge.
L'Edifici Estudiants inclou a la primera planta la biblioteca de la universitat, un espai destinat a l'activitat intel·lectual ia la documentació. Aquest espai ha estat concebut com un edifici altament compromès amb la sostenibilitat des de la seva fase de projecte, incorporant tecnologies que permeten aprofitar els recursos naturals i les instal·lacions existents, així com un ús òptim de l'energia . Durant el curs 2020-21 es va ampliar l'edifici Estudiantes caracteritzat per la seva alta eficiència energètica. L'edifici, que té tres plantes i un soterrani, acull la docència dels graus de l'Escola d'Arquitectura i Tecnologia, així com les sessions teòriques de diverses titulacions de la Facultat de Ciències de la Salut. A més, també acull el Taller de Fabricació Digital equipat amb impressores 3D i el Laboratori Inycom de realitat virtual i realitat augmentada.
El curs 2021-22 es va posar en marxa aquest edifici, on s'imparteix la docència de diferents graus de la Universitat.
L'octubre del 2021, es va estrenar la nova seu del Grupo San Valero ubicada al centre de Saragossa. L'edifici també acull part de l'oferta acadèmica de la USJ, ja que s'hi imparteixen diversos màsters i títols propis. Aquest edifici no està inclòs a l'abast del registre EMAS. Es preveu incloure aquest edifici dins de l'abast EMAS el curs 2025-2026 i consultar si es considera un canvi substancial.
Com a novetat, el 2025 s'ha incorporat un nou espai situat a la planta semisoterrani entre els Edificis 2 i 3 de la Facultat de Ciències de la Salut per a la implantació del Grau de Medicina. Aquest espai està format per una sala de dissecció, una zona de canvi per a estudiants, un espai per a persona tècnic i docent, magatzems i cambra d'instal·lacions. La instal·lació s'ha tingut en compte al Sistema de Gestió Integrat i després de l'anàlisi s'ha determinat que no constitueix un canvi substancial, ja que les activitats de docència i investigació que es desenvolupen són equivalents a les que ja es duen a terme a altres espais del campus com els laboratoris de l'Edifici 1.
![]() |
Ús i gestió de l'energia. |
Gestió i control ambiental
Consum elèctric
El consum d'energia elèctrica a la Universitat San Jorge ha experimentat un increment del 6,25% respecte del curs anterior. Aquest augment s'explica, en part, pel creixement de la comunitat universitària, que ha generat una demanda energètica més gran a les instal·lacions.
No obstant això, la ràtio de consum elèctric per persona ha disminuït d'1,32 MWh/persona el curs 2023-24 a 1,21 MWh/persona el curs 2024-25, cosa que reflecteix una millora en l'eficiència energètica i una optimització en l'ús dels recursos disponibles.
Les dades de consum elèctric s'han obtingut a partir de les factures de l'empresa proveïdora i del seguiment de l'autoconsum generat per les instal·lacions fotovoltaiques ubicades a les cobertes de la Facultat de Comunicació i Ciències Socials i l'edifici Estudiants, que durant aquest curs 2024-25 representen el 7,60% del consum total d'energia elèctrica.
Cal destacar que, per al càlcul del consum total d'energia renovable i la ràtio corresponent, només s'ha considerat l'energia produïda a la pròpia Universitat, excloent-ne l'energia adquirida amb Certificat de Garantia d'Origen Renovable, que representa la totalitat de l'energia de xarxa consumida durant el curs 2024-25.
D'altra banda, les plaques solars tèrmiques destinades a la producció d'aigua calenta sanitària a l'edifici de la Facultat de Ciències de la Salut es mantenen fora d'ús, per la qual cosa no han contribuït al balanç energètic renovable del curs.
Consum d'Energia Renovable (autoconsum)
El consum denergia renovable, considerant únicament l'energia generada per les plaques fotovoltaiques instal·lades a les cobertes de la Facultat de Comunicació i Ciències Socials i l'edifici Estudiants des del març del 2022, representa un 6,15% del total d'energia consumida durant el curs 2024-25. Aquest percentatge és inferior al registrat el curs anterior (7,90%), pel fet que el consum total d'energia ha augmentat un 8,54%, mentre que la producció fotovoltaica s'ha mantingut estable o lleugerament inferior (212,11MWh el 2022-23, 227,55 MWh el 2023-25 enfront de 1).
L'evolució del consum d'energia renovable procedent d'autoconsum (%) de les darreres dades és la següent:
-
Curs 2019-20: 0,00%
-
Curs 2020-21: 0,00%
-
Curs 2021-22: 3,95%
-
Curs 2022-23: 7,50%
-
Curs 2023-24: 7,90%
-
Curs 2024-25: 6,15%
Aquest descens a l'últim curs no reflecteix una pèrdua d'eficiència, sinó un increment més gran del consum total respecte a la capacitat instal·lada de generació. Per mantenir o augmentar el pes de l'autoconsum, caldria ampliar la potència fotovoltaica.
Coherentment amb aquesta evolució, la ràtio de consum d'energia renovable per persona també mostra una tendència descendent. Després d'assolir 0,121 MWh/persona el curs 2022-23 i 0,126 MWh/persona el 2023-24, el curs 2024-25 s'ha reduït a 0,092 MWh/persona, com a conseqüència de la menor producció d'energia renovable.
Finalment, cal destacar que el 74,79% de tota l'energia consumida a la Universitat té garantia dorigen renovable (Certificat de Garantia dOrigen Renovable de la comercialitzadora), encara que no sha considerat en els càlculs del consum denergia renovable.
Consum de gas natural
El gas natural es fa servir per al sistema de calefacció de la Facultat de Ciències de la Salut, la resta d'edificis (Rectorat, Facultat de Comunicació i Ciències Socials, edifici Estudiants i edifici 7) utilitzen un sistema de climatització basat en geotèrmia. Les dades de consum de gas natural s'obtenen directament de les factures de l'empresa proveïdora.
El consum de gas natural ha augmentat un 19,03% en comparació dels dos últims cursos, tot i que continua sent inferior al registrat en altres anys de la sèrie històrica. Aquest increment s'explica, en part, per l'augment en el nombre de persones al campus, cosa que manté estable la ràtio de consum per persona, però eleva el consum total. Aquest creixement podria estar vinculat a una ocupació més gran d'espais, un ús més intensiu de les instal·lacions o canvis en els hàbits energètics que han incrementat la demanda, malgrat que les condicions climatològiques de l'hivern han estat suaus.
Consum de gasoil
La Universitat disposa de tres generadors elèctrics d'emergència que s'alimenten amb gasoil. Periòdicament es realitzen encesos de prova, per assegurar-ne el funcionament correcte. Durant el període avaluat, el seu ús ha estat notablement superior al d'anys anteriors, degut no només als encesos periòdics de prova per verificar-ne el funcionament correcte, sinó també a la seva activació prolongada durant l'apagada generalitzada a nivell nacional ocorregut l'abril de 2025.
Generació d'Energia Procedent de Fonts Renovables
Així mateix, la generació total d'energia procedent de fonts renovables s'ha considerat zero pel fet que la producció total d'energia renovable de la Universitat no supera significativament el total de l'energia renovable consumida per aquesta ni ha estat produïda però no consumida per la mateixa Universitat.
Evolució de mètriques i ràtios específics
Unitats de consum energètic en MWh i les seves ràtios associades a l'activitat .
![]() |
Ús i gestió de l'aigua |
Gestió i control ambiental
El consum total d‟aigua durant el curs 2024-25 ha estat de 445.345,02 m3, la qual cosa suposa un increment significatiu del 45,76% respecte al curs anterior. Aquest augment es deu principalment al major ús de l'aigua procedent dels Pous destinats a la climatització de l'Edifici de Rectorat, Facultat de Comunicació i Ciències Socials, Edifici Estudiants i Edifici 7.
L'evolució del consum total d'aigua per curs acadèmic és la següent:
-
Curs 2019-20: 122.394,13 m 3
-
Curs 2020-21: 199.812,42 m 3
-
Curs 2021-22: 323.907,15 m 3
-
Curs 2022-23: 244.167,70 m 3
-
Curs 2023-24: 305.533,83 m 3
-
Curs 2024-25: 445.345,02 m 3
Així mateix, es presenten les ràtios de consum d'aigua per persona (m³/Nº persones EJC) corresponents a cada curs acadèmic:
-
Curs 2019-20: 89,47 m 3
-
Curs 2020-21: 136,88 m 3
-
Curs 2021-22: 206,05 m 3
-
Curs 2022-23: 139,41 m 3
-
Curs 2023-24: 169,21 m 3
-
Curs 2024-25: 213,19 m 3
Pel que fa a l'aigua de reg, durant aquest curs només s'han pogut recollir dades corresponents al mes de setembre i al període comprès entre el desembre i l'agost. Els consums registrats al desembre i al gener es deuen a fugues al sistema, ja que a l'octubre es va produir una avaria i la reparació i substitució del sistema de reg no es va completar fins al febrer.
Tot i que el consum total d'aigua de reg durant aquest període ha disminuït, les dades disponibles no són completament representatives ni fiables a causa de les incidències registrades. Per això, es considera necessari reforçar el seguiment d‟aquest indicador, millorar la gestió d‟incidències i promoure un ús més eficient del sistema de reg, amb l‟objectiu d‟aconseguir una reducció real i sostinguda del consum.
Evolució de mètriques i ràtios específics
![]() |
Gestió dels abocaments d'aigües residuals |
Gestió i control ambiental
La freqüència de mesurament dels paràmetres és quinzenutal i es remeten mensualment els resultats obtinguts a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre dins dels 30 dies naturals següents del mes vençut. Semestralment es remeten els resultats analítics dels paràmetres pH, conductivitat elèctrica, potencial redox, oxigen dissolt, calci, magnesi, sodi, potassi, clor, sulfats, carbonats, bicarbonats, sòlids en suspensió total, matèria orgànica (DQO) i sílice en captació. L'autorització no estableix valors límits per a aquests paràmetres.
llera pública receptor de l'abocament: Riu Gàlleg
![]() |
Emissions a l'atmosfera |
Gestió i control ambiental
Segons el Catàleg d´Activitats Potencialment Contaminadores de l´Atmosfera (CAPCA) aprovat pel Reial Decret 100/2011, les emissions generades per l'activitat de la Universitat San Jorge s'inclouen a la categoria: Combustió en sectors no industrials: Comercial i Institucional (codi 02 01 03 03), corresponent a calderes de combustió amb potència tèrmica nominal inferior a 2,3 MWt. La Universitat disposa de dues calderes de calefacció ubicades a la Facultat de Ciències de la Salut, els fums de les quals s'evacuen mitjançant dues xemeneies independents. Aquests focus no estan assignats als grups A, B o C del CAPCA, per la qual cosa no requereixen autorització ambiental específica, però sí que han de complir amb el Reglament d'instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE), aprovat pel Reial decret 1027/2007 i les modificacions posteriors (RD 238/2013 i RD 178/20). En particular, s'hi aplica la Instrucció Tècnica IT3, que regula les condicions d'emissió de contaminants atmosfèrics. Les revisions realitzades indiquen que les instal·lacions estan dins dels límits establerts per aquesta normativa. Així mateix, s'ha realitzat el càlcul de les emissions de CO₂, incloent-hi tant les emissions directes (abast 1) com les emissions indirectes (abast 2), utilitzant els factors de conversió recollits a l'eina oficial "Calculadora Petjada de Carboni d'una organització. Abast 1+2", versió 31, versió 31, desenvolupada per el. Els factors de conversió de combustibles i electricitat de CO 2 són els següents: Abast 1 Abast 2 En el cas els factors d'emissió de combustibles i electricitat de CH 4 i N 2 O : Abast 1 Finalment, els factors d‟emissió de gasos d‟equips de climatització i refrigeració per al curs 2024-25 són per a R-407C amb un PCA de 1.908,00. Durant el curs 2024-25, la Petjada de Carboni i les emissions de gasos d'efecte hivernacle directes i indirectes anuals són: D'altra banda, s'han calculat les emissions anuals totals a l'aire de SO 2 , NO x i PM 10 generades a la combustió de les calderes de gas natural i els generadors de gasoil. Per això s'han tingut en compte els factors d'emissió de processos de combustió per a calderes i cremadors de potència nominal inferior a 50 MW, establerts als factors d'emissió de processos de combustió 2018 del Govern de Navarra . Els factors d'emissió de SO 2 , NO x i PM 10 per al curs 2024-25 són: Les emissions totals a l'aire de SO 2, NO x i PM 10 generades pels processos de combustió es detallen a la taula següent.
![]() |
Emissions de CO 2 |
Petjada de Carboni
La petjada de carboni (HC) és un “indicador de la totalitat de gasos d'efecte hivernacle (GEI) emesos per efecte directe o indirecte d'individu, organització, esdeveniment o producte” (UK Carbon Trust 2008).
L'objectiu que cerca la Universitat San Jorge amb el càlcul de la petjada de carboni és conèixer el global de les emissions de CO 2 i identificar aquells focus d'emissió amb un potencial de reducció més gran per establir accions de millora específiques encaminades a la reducció de la petjada de carboni.
Després de la publicació del Reial Decret 163/2014, de 14 de març, pel qual es va crear el registre d'empremta de carboni, compensació i projectes d'absorció de diòxid de carboni, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va desenvolupar l'eina “Premta de carboni d'una organització. La Universitat, des de l'any 2012, calcula la seva empremta de carboni amb aquesta eina, amb l'objectiu de fer la inscripció al registre del Ministeri. Els anys 2015 i 2019 es va assolir el segell “Calculo y Reduzco”. L'any 2023 es va aconseguir reduir en un 28,47% la mitjana de la intensitat d'emissió el trienni 2021-2023 respecte del trienni 2020-2022, per a l'abast 1+2. Aquest marc ha estat actualitzat amb l'entrada en vigor del Reial decret 214/2025, de 18 de març, que deroga l'anterior i estableix l'obligació per a determinades entitats de calcular-ne la petjada de carboni, elaborar plans de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i publicar-los, reforçant el paper del registre com a eina de transparència i gestió.
S'ha realitzat el càlcul de la petjada de carboni del campus universitari de la Universitat Sant Jordi de l'any 2024 , excloent de l'anàlisi l'edifici ubicat a la plaça Santa Cruz. Per fer-ho, s'ha utilitzat l'eina oficial "Calculadora Petjada de Carboni d'una organització. Abast 1+2", versió 31, desenvolupada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
El càlcul inclou tant les emissions directes (abast 1) com les emissions indirectes associades al consum d'electricitat (abast 2). El resultat obtingut ha estat de 225,89 tones de CO₂ equivalent, amb una ràtio de 0,11 tones de CO₂e per persona equivalent.
Aquest valor representa un augment significatiu respecte de l'any anterior, en què es van registrar 89,30 tones de CO₂e. Aquest repunt es deu principalment a les fuites refrigerants als sistemes de climatització i refrigeració, que tenen un alt potencial d'escalfament global.
Certificacions d'emissions GEH(GHG) i registres de CO 2
Després de la publicació del Reial decret 163/2014, de 14 de març, pel qual es crea el Registre d'empremta de carboni, compensació i projectes d'absorció de diòxid de carboni, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el repte demogràfic va desenvolupar l'eina oficial “empremta de carboni” d'una organització del MITECO. https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/ca/cambio-climatico/temas/mitigacion-politicas-y-medidas/calculadora_hc_tcm30-485617.xlsx. Aquest marc s'ha actualitzat amb l'entrada en vigor del Reial decret 214/2025, de 18 de març, que deroga l'anterior i estableix l'obligació per a determinades entitats de calcular la petjada de carboni, elaborar plans de reducció i publicar-los, reforçant el paper del registre com a eina de transparència i gestió ambiental.
La Universitat San Jorge, en línia amb aquest marc, calcula la seva empremta de carboni des de l'any 2012 amb l'objectiu d'inscriure's al registre del Ministeri. Gràcies a aquest compromís, s'han aconseguit fites rellevants:
- 2015 i 2019: obtenció del segell “Calculo y Reduzco”. - 2020: obtenció per primera vegada del segell “Càlcul, Reduix i Compens”, gràcies a la reducció del 28,08% en la mitjana de la intensitat d'emissió del trienni 2018-2020 respecte al trienni 2017-2019 (abast de 1+2) i de la compensació (4,69% de la petjada del 2020). - 2021 i 2022: obtenció del segell “Calculo, Reduzco i Compenso”, amb compensacions a la Vall d'Iruelas. - 2023: obtenció del segell “Calculo y Reduzco” amb una reducció del 28,47% a la mitjana de la intensitat d'emissió del trienni 2021-2023 respecte al trienni 2020-2022.
Per al curs 2024 s'ha realitzat el càlcul de la petjada de carboni amb l'eina oficial "Calculadora petjada de carboni d'una organització. Abast 1+2." El càlcul inclou tant les emissions directes (abast 1) com les emissions indirectes associades al consum d'electricitat (abast 2). El resultat obtingut ha estat de 225,89 tones de CO₂ equivalent, amb una ràtio de 0,11 tones de CO₂e per persona equivalent.
A continuació es mostra el càlcul de la calculadora:
![]() |
Producció i gestió de residus |
Gestió i control ambiental
Residus perillosos
Durant el curs 2024-25 es van generar un total de 3,40 tones de residus perillosos, una xifra superior a la del curs anterior. Aquest increment s'atribueix principalment a un augment en les persones a la universitat, tant d'estudiants com de personal administratiu, docent i investigador, així com a una activitat més gran en laboratoris, derivada de les pràctiques acadèmiques i projectes de recerca.
Del total de residus perillosos, concretament un 46,24%, es va sotmetre a operacions de valorització energètica. Específicament, un 32,67% a operacions intermèdies amb destinació final a valorització (R13), un 11,69% al condicionament previ a la valorització (R12) i la resta al reciclatge o recuperació de substàncies orgàniques. Les operacions d'eliminació van representar el 53,76% del total, amb un 20,96% destinat al tractament fisicoquímic previ al seu dipòsit en abocador (D9), un 11,22% més a la combinació o mescla abans de qualsevol operació d'eliminació (D13) i la resta a operacions intermèdies amb destinació final a l'eliminació (D15).
La distribució dels residus perillosos va mostrar que els residus biosanitaris van ser els més abundants (20,92%), seguits dels absorbents contaminats (20,23%), dels líquids inorgànics com a líquids inorgànics àcids, neutres i bases (16,02%) i de líquids orgànics no halogenats (12,76%).
Residus no perillosos
Pel que fa als residus no perillosos, el curs 2024-25 es van generar 59,04 tones, una dada superior al curs anterior a causa de l'increment del manteniment de zones verdes ia l'ampliació d'aquestes, l'augment de la comunitat universitària i la renovació de mobiliari i adequació de nous espais per respondre a les necessitats acadèmiques.
Del total de residus no perillosos, el 62,16% correspon a les restes de poda i gespa generades en el manteniment de les zones verdes i utilitzats posteriorment per a compost, el 29,15% al residu de paper i cartró enviat a reciclar, el 5,89% correspon a mobiliari urbà, el 2,13% a filtres i prestatges.
Evolució de mètriques i ràtios específics
![]() |
Gestió de les matèries primeres i els recursos |
Gestió i control ambiental
Consum de productes químics de laboratori
Els laboratoris universitaris es caracteritzen per una gran quantitat de productes químics, tot i que s'utilitzen petites quantitats de cadascun al llarg del curs acadèmic. És per això que les dades es mostren agregades per tipologia (sòlid o líquid). En el cas dels líquids s'utilitza la unitat litre, ja que agrupa diferents productes cadascun amb una densitat diferent.
El consum de productes de laboratori ha anat augmentant al llarg dels cursos a causa d'un increment en el nombre d'alumnes de grau, màster i doctorat que utilitzen aquestes instal·lacions encara que la ràtio ha disminuït de 0,154 l/persona en líquids i 0,014 kg/persona en sòlids el curs 2024-25 respecte a 0,1 0,021kg/persona en sòlids del curs 2023-24, cosa que podria reflectir una millora en l'eficiència d'ús o una estabilització a la demanda. Es continuarà fent un seguiment d'aquests indicadors per fomentar l'ús responsable de recursos i avançar en la reducció de limpacte ambiental.
Consum de material d'oficina
S'observa que el consum de paper ha disminuït respecte a anys anteriors malgrat l'augment del nombre de fotocòpies fetes i del consum de tòner. Es continuarà fent un seguiment d'aquests aspectes per continuar fomentant l'estalvi de primeres matèries.
Durant el curs 2024-25 s'ha registrat un augment del consum de tòner, que ha passat de 51,70 kg a 64,9 kg. Pel que fa a les ràtios per persona, el consum de tòner ha pujat lleugerament de 0,029 a 0,031 kg/persona.
Consum de productes fitosanitaris
Des del curs 2015-16, la Universitat s'encarrega del manteniment de les zones verdes del campus, usant productes fitosanitaris.
Aquest curs s'ha assolit el consum més gran registrat amb 194,48 kg. La ràtio per persona també ha experimentat un increment, a causa de l'increment de manteniment als jardins i les zones verdes de la universitat ia la plantació d'arbres i arbustos a noves zones del Campus.
Evolució de mètriques i ràtios específics
![]() |
Biodiversitat |
Indicadors de biodiversitat
La superfície total que ocupa la Universitat San Jorge és de 90.342 m2 i la superfície segellada ascendeix a 17.527 m2 . Pel que fa a la superfície orientada segons la natura, s'han considerat les zones verdes i de jardí gestionades per la Universitat. A l'indicador de superfície orientada fora del centre, s'hi ha inclòs el projecte de compensació d'emissions de CO₂ dut a terme a Tauste, on el novembre del 2024 es van plantar 5 hectàrees d'arbres. Biodiversitat
![]() |
Altres informacions d'interès ambiental |
Anàlisi dimpacte i planificació de la millora |
![]() |
Aspectes i impactes ambientals |
Descripció dels aspectes ambientals més destacats i significatius
Aspectes ambientals directes i impactes associats
- Consum de recursos naturals (matèries primeres, aigua, energia i combustible): Reducció de recursos hídrics i contaminació de l'aigua . Augment de la contaminació atmosfèrica. Pèrdua d'ecosistemes i biodiversitat. Esgotament dels recursos naturals no renovables. Consum de combustibles fòssils. Canvi climàtic.
- Abocaments: Contaminació de recursos hídrics. Pèrdua de biodiversitat.
- Soroll: Disminució de la qualitat ambiental de lentorn.
- Emissions: Contaminació atmosfèrica. Augment de lefecte hivernacle, canvi climàtic i alteració de la qualitat de laire.
- Generació de residus no perillosos: Contaminació del sòl. Contaminació d'aqüífers per lixiviació. Contaminació de les aigües superficials. Emissió de gasos efecte hivernacle. Ocupació de terres. Creació de focus infecciosos. Producció de males olors. Consum denergia i materials.
- Generació de residus perillosos: Contaminació del sòl. Contaminació d'aqüífers per lixiviació. Contaminació de les aigües superficials. Emissió de gasos efecte hivernacle. Ocupació de terres. Creació de focus infecciosos. Riscos per a la salut humana. Producció de males olors. Consum denergia i materials.
- Generació denergia elèctrica: Consum de materials.
Aspectes ambientals indirectes i impactes associats
- Transport: Contaminació atmosfèrica. Augment de lefecte hivernacle, canvi climàtic i alteració de la qualitat de laire. Consum de combustibles fòssils. Ocupació del sòl. Riscos per a la salut pública.
- Activitats esportives: Reducció de recursos hídrics i augment de la contaminació atmosfèrica. Consum de combustibles fòssils.
- Formació i sensibilització ambiental: Major percepció dels problemes ambientals derivats de les activitats. Augment del nivell de coneixements per participar en el desenvolupament sostenible. Foment del desenvolupament sostenible de la Universitat. Als estudiants desenvolupament de competències sobre medi ambient i desenvolupament sostenible relacionades amb el seu àmbit destudi.
- Investigació: Foment del desenvolupament sostenible a la societat.
- Contractes: Esgotament de recursos naturals no renovables. Consum daigua. Contaminació del sòl, generació de residus.
- Consums de recursos naturals a les llars en treball a distància (matèries primeres, aigua, energia i combustible): Reducció de recursos hídrics i contaminació de l'aigua . Augment de la contaminació atmosfèrica. Pèrdua d'ecosistemes i biodiversitat. Esgotament dels recursos naturals no renovables. Consum de combustibles fòssils. Canvi climàtic.
- Abocaments a les llars en treball a distància: Contaminació de recursos hídrics. Pèrdua de biodiversitat.
- Generació de residus no perillosos a les llars en treball a distància: Contaminació del sòl. Contaminació d'aqüífers per lixiviació. Contaminació de les aigües superficials. Emissió de gasos efecte hivernacle. Ocupació de terres. Creació de focus infecciosos. Producció de males olors. Consum denergia i materials.
Aspectes ambientals en situació anormal i impactes associats
En aquest apartat sidentifiquen els aspectes ambientals derivats a la situació anormal per les obres dadequació dels Edificis 2 i 3 de la Facultat de Ciències de la Salut realitzades durant el curs 2024-25.
- Emissions: Contaminació atmosfèrica. Augment de lefecte hivernacle, canvi climàtic i alteració de la qualitat de laire.
- Consum de recursos naturals (matèries primeres, aigua, energia i combustible): Reducció de recursos hídrics i contaminació de l'aigua . Augment de la contaminació atmosfèrica. Pèrdua d'ecosistemes i biodiversitat. Esgotament dels recursos naturals no renovables. Consum de combustibles fòssils. Canvi climàtic.
- Abocaments: Contaminació de recursos hídrics. Pèrdua de biodiversitat.
- Soroll: Disminució de la qualitat ambiental de lentorn.
- Generació de residus no perillosos: Contaminació del sòl. Contaminació d'aqüífers per lixiviació. Contaminació de les aigües superficials. Emissió de gasos efecte hivernacle. Ocupació de terres. Creació de focus infecciosos. Producció de males olors. Consum denergia i materials.
- Generació de residus perillosos: Contaminació del sòl. Contaminació d'aqüífers per lixiviació. Contaminació de les aigües superficials. Emissió de gasos efecte hivernacle. Ocupació de terres. Creació de focus infecciosos. Riscos per a la salut humana. Producció de males olors. Consum denergia i materials.
- Incendi (emissions, abocament i residus): Contaminació atmosfèrica. Generació de residus. Pèrdua de biodiversitat. Pèrdua de sòl. Consum daigua.
- Vessament: Contaminació del sòl. Generació de residus.
- Abocament: Contaminació del sòl i de l'aigua . Generació de residus.
Aspectes ambientals en situació d'emergència i impactes associats
- Incendi (emissions, abocament i residus): Contaminació atmosfèrica. Generació de residus. Pèrdua de biodiversitat. Pèrdua de sòl. Consum daigua.
- Vessament: Contaminació del sòl. Generació de residus.
- Abocament: Contaminació del sòl i de l'aigua . Generació de residus.
- Fugida de gasos refrigerants (emissions): Contaminació atmosfèrica. Augment de lefecte hivernacle, canvi climàtic i alteració de la qualitat de laire.
- Brot de legionel·la: Contaminació biològica. Risc per a la salut pública.
- Inundació: Contaminació de l'aigua . Generació de residus.
Una vegada que els aspectes ambientals s'han identificat i quantificat, es procedeix a la seva avaluació utilitzant els criteris següents:
- Gravetat (Gr): grau de perillositat/incidència.
- Magnitud (Mg): quantificació de laspecte.
- Freqüència (Fr): probabilitat que passi aquesta situació.
La significància dels aspectes directes i indirectes en situació normal es calcula segons la següent expressió:
- Situació normal (directes i indirectes) i anormal = 3 Mg + 2 Gr
- Situació d'emergència = 3 Gr + 2 Fr
Un cop calculats, es consideren significatius els que obtinguin un valor igual o superior a 17.
Al setembre del 2024 es va fer l'avaluació d'aspectes del curs 2024-25. El setembre del 2025 s'ha realitzat una nova avaluació d'aspectes ambientals, que s'ha tingut en compte a l'elaboració del programa de gestió ambiental del curs 2025-26.
Aquesta informació dels cursos 2024-25 i 2025-26 s'adjunta a la taula següent:
Descripció dels aspectes ambientals significatius
![]() |
Planificació de la millora ambiental |
Planificació de la millora ambiental
OE-75: Minimitzar l'impacte ambiental de la Universitat millorant l'eficiència en la gestió dels fluxos de materials, energia i residus
RESIDUS: 75%
-
- OA-01: Millorar la recollida selectiva de residus (2023-24/2024-25)
- OA-06: Implantar sistema de gestió “Residu Zero” (2021-2022)
- OA-03: Reduir l'ús de plàstic al Campus (2024-25)
ENERGIA: 66,66%
-
- OA-03: Reduir el consum d'energia (2022-2023/2023-2024/2024-2025)
AIGUA: 33,33%
-
- OA-05: Reduir el consum d'aigua de reg (2022-2023/2023-2024/2024-2025)
OE-76: Avançar en neutralitat climàtica i adaptació al canvi climàtic
EMISSIONS: 60,00%
-
- OA-02: Compensar emissions de CO 2 (2021-2022)
- OA-02: Crear un projecte propi de compensació d'emissions de CO 2 (2022-2023/2023-2024/2024-2025)
- OA-04: Promoure la mobilitat sostenible entre la comunitat universitària (2022-2023)
ENERGIA: 50,00%
-
- OA-03: Augmentar la producció d'energia renovable (2021-2022)
- OA-04: Reduir el consum energètic a la Facultat de Ciències de la Salut (2021-2022/2023-2024/2024-2025)
OE-77: Enfortir la formació, investigació, sensibilització i conscienciació ambiental de la comunitat universitària
SENSIBILITZACIÓ: 100%
-
- OA-01: Millorar la difusió de la informació ambiental (2022-2023)
- OA-04: Promoure la sensibilització ambiental en matèria de mobilitat sostenible entre la comunitat universitària (2021-2022/2023-2024)
El curs 2025-2026 serà el primer d'implantació del Pla Estratègic USJ 2025-2028, que inclou un projecte a l'Eix Estratègic 6 (Identitat i compromís social laboral): Promoure un entorn sostenible, optimitzant els recursos, sensibilitzant la comunitat universitària i minimitzant l'impacte ambiental de la nostra activitat. Els objectius ambientals establerts cada curs desenvoluparan el projecte indicat del Pla Estratègic.
A més, s'han establert una sèrie de categories/vectors per a l'assignació d'objectius, cosa que permetrà valorar l'evolució de cada vector en el temps:
- Energia.
- Residus.
- Aigua.
- Sensibilització.
- Mobilitat.
- Zones verdes i biodiversitat.
Inversió ambiental
La Universitat San Jorge destina recursos econòmics específics per garantir el compliment dels objectius ambientals establerts al seu Sistema de Gestió Integrat. El Consell Rector, com a òrgan responsable, assegura que es realitzin les inversions necessàries per afavorir la millora contínua, donant suport tant a les accions correctives com a les iniciatives de sensibilització, formació i eficiència ambiental.
![]() |
Anàlisi de compliment legal |
Relació de permisos, autoritzacions i declaracions vigents
Legislació d'aplicació, autoritzacions i permisos
Llicència de posada en marxa
Llei 7/2006, del 22 de juny, de protecció ambiental d'Aragó. (derogada)
Llei 11/2014, del 4 de desembre, de Prevenció i Protecció Ambiental d'Aragó.
- Llicència de posada en marxa en funcionament de l'activitat d'Edifici Rectorat i Facultat de Comunicació. 22/12/2010.
- Llicència dobertura destabliment Facultat de Ciències de la Salut. Ajuntament Villanueva de Gállego. 01/02/2010.
- Llicència d'obertura d'un establiment per a la implantació i l'exercici de l'activitat d'aulari, biblioteca i serveis generals del Campus Universitari i llicència urbanística per a la realització de la construcció d'un edifici al Campus Universitari. 16/03/2016.
- Conformitat a la llicència d'obertura d'un establiment per a la implantació i l'exercici de l'activitat d'aulari, biblioteca i serveis generals del campus universitari. 04/05/2016 . Presa de coneixement i conformitat. 20/10/2018.
- Llicència urbanística per a la realització de les obres de construcció d'”edifici aulari” al Campus Universitari de Villanueva de Gállego. 04/08/2020.
- Acta de recepció definitiva de l'”edifici aulari” al Campus Universitari de Villanueva de Gállego. 03/08/2022.
Residus perillosos
Llei 22/2011, del 28 de juliol, de residus i sòls contaminats. (derogada)
Llei 7/2022, del 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.
Decret 29/1995, de gestió de residus sanitaris a la Comunitat Autònoma d'Aragó.
Reial decret 180/2015, de 13 de març, pel qual es regula el trasllat de residus a linterior del territori de lEstat. (derogada)
Decret 236/2005, de 22 de novembre, del Govern d'Aragó, pel qual s'aprova el Reglament de la producció, possessió i gestió de residus perillosos i del règim jurídic del servei públic d'eliminació de residus perillosos a la Comunitat.
- Resolució de 02 de febrer de 2018 de l'Institut Aragonès de Gestió Ambiental per la qual es modifica la inscripció en el Registre de Petits Productors de Residus Perillosos de la CCAA d'Aragó a la Fundació Universitat San Jorge per al seu centre situat a Villanueva de Gállego (Saragossa), número d'inscripció: AR/PP-897.
- Resolució de l'Institut Aragonès de Gestió Ambiental per la qual es modifica la inscripció en el Registre de Petits Productors de Residus Perillosos de la Comunitat Autònoma d'Aragó de FUNDACIÓ UNIVERSITAT SAN JORGE per al seu centre situat a Campus Universitari, Autovia A-23 Saragossa-Osca Km 510 de Villanueva de Gállego (Zarago INAGA/500303/05.2022/05625). 20/03/2023.
Aigües subterrànies
Reial decret 1514/2009, de 2 doctubre, pel qual es regula la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació i el deteriorament.
- Resolució. Autorització d'explotació de l'aprofitament d'aigües publiques derivades de tres sondejos situats al paratge l'Olivar. 10/06/2024.
- Resolució de canvi de titularitat d'un aprofitament d'aigües subterrànies inscrit a la secció A del registre d'aigües a l'Ajuntament de Villanueva de Gállego. 13/04/2018.
- Autorització abocada aigües procedents de les instal·lacions de climatització de la Universitat San Jorge. 23/05/2019.
- Autorització de modificació de característiques d'un aprofitament d'aigües públiques a derivar de 3 Pous (2 de captació i 1 d'injecció), ubicats al marge dret del riu Gállego, fora de zona de policia de lleres, sol·licitada per l'ajuntament de Villanueva de Gállego. 24/07/2025.
Abocament d'aigües residuals
Decret 38/2004, de 24 de febrer, del Govern d'Aragó pel qual s'aprova el reglament d'aigües residuals a les xarxes municipals de clavegueram.
- Autorització d'abocament d'aigües sanitàries Ajuntament de Villanueva. 06/10/2011.
- Autorització d'abocament d'aigües sanitàries edifici Estudiants. 23/10/2017.
Energia
Reial Decret 235/2013, de 5 d'abril, pel qual s'aprova el procediment bàsic per a la certificació de l'eficiència energètica dels edificis.
Reial Decret 244/2019, de 5 d'abril, pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l'autoconsum d'energia elèctrica.
- Resolució de 6 de juliol de 2017 de la Direcció General d'Energia i Mines, per la qual s'inscriu a la secció primera del Registre de Certificació d'Eficiència Energètica d'Edificis el certificat amb número d'expedient 66490 i núm. inscripció 2017ZPTE-44344.
- Registre d'instal·lació fotovoltaica d'autoconsum sense excedents. G-2043. 18/04/2022.
Compromisos voluntaris
Decret 200/2009, de 17 de novembre, del Govern d'Aragó, pel qual es crea el Registre Voluntari d'Entitats Adherides a l'Estratègia Aragonesa de Canvi Climàtic i Energies Netes (EACCEL).
Decret 70/2003, de 8 d'abril, del Govern d'Aragó, pel qual es crea el Registre d'Entitats Adherides a l'Estratègia Aragonesa d'Educació Ambiental (EAREA).
Reglament (CE) Núm. 1221/2009 del Parlament Europeu i del Consell de 25 de novembre de 2009 Relatiu a la participació voluntària d'organitzacions en un sistema comunitari de gestió i auditoria mediambientals (EMAS), i pel qual es deroguen el Reglament (CE) núm. 761/2001 i les Decisions 20 de la Comissió.
Reial decret 214/2025, de 18 de març, pel qual es crea el registre d'empremta de carboni, compensació i projectes d'absorció de diòxid de carboni i pel qual s'estableix l'obligació del càlcul de l'empremta de carboni i de l'elaboració i la publicació de plans de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.
- Inscripció al Registre Voluntari d'Entitats Adherides a l'Estratègia Aragonesa de Canvi Climàtic i Energies Netes (EACCEL). Nivell 2, Adhesió a través del Pla d'Acció. 18/10/2013.
- Inscripció al Registre d'Entitats Adherides a l'Estratègia Aragonesa d'Educació Ambiental (EAREA). 21/05/2009.
- Registre d'Adhesió al Sistema comunitari de gestió i auditoria mediambiental (EMAS) amb el número ES-AR-0000025, segons resolució de data 5 de maig del 2016 amb validesa fins al 30 d'abril del 2019.
- Renovació Adhesió al Sistema comunitari de gestió i auditoria mediambiental (EMAS) amb el número ES-AR-0000025 data 11 de maig 2019 amb validesa fins al 30 d'abril del 2025.
- Registre d'empremta de carboni, compensació i projectes d'absorció de CO 2 del Ministeri per a la Transició Ecològica i el repte demogràfic. Anys de càlcul 2012, 2013 i 2014. Data dinscripció: 23/02/2016.
- Registre d'empremta de carboni, càlcul i reducció d'emissions CO 2 any 2015. Data d'inscripció: 14/03/2017.
- Registre d'empremta de carboni, compensació i projectes d'absorció de CO 2 del Ministeri per a la Transició Ecològica i el repte demogràfic. Any 2016. 06/03/2018.
- Registre d'empremta de carboni, compensació i projectes d'absorció de CO 2 del Ministeri per a la Transició Ecològica i el repte demogràfic. Any 2017. Data dinscripció 01/02/2019.
- Registre d'empremta de carboni, compensació i projectes d'absorció de CO 2 del Ministeri per a la Transició Ecològica i el repte demogràfic. Any 2018. Data dinscripció 06/02/2020.
- Registre d'empremta de carboni, compensació i projectes d'absorció de CO 2 del Ministeri per a la Transició Ecològica i el repte demogràfic. Any 2019. Data dinscripció 20/01/2021.
- Registre d'empremta de carboni, compensació i projectes d'absorció de CO 2 del Ministeri per a la Transició Ecològica i el repte demogràfic. Any 2020. Data dinscripció 22/04/2022.
- Registre d'empremta de carboni, compensació i projectes d'absorció de CO2 del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Any 2021. Codi 2023_a0133 i 2023-c074. Data inscripció: 12/04/2023.
- Registre d'empremta de carboni, compensació i projectes d'absorció de CO2 del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Any 2022. Codi 2023_a3726 i 2024-c115. Data inscripció: 14/03/2024.
- Registre d'empremta de carboni, compensació i projectes d'absorció de CO2 del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Any 2023. Codi 2024_a4432. Data inscripció: 23/05/2025.
Síntesi de compliment normatiu
Compliment de la legislació ambiental
La Universitat San Jorge realitza una identificació dels requisits legals ambientals aplicables i amb una periodicitat semestral n'analitza el compliment. D'aquesta manera es garanteix l'estat actualitzat de la legislació i el compliment dels requisits aplicables relatius als aspectes ambientals de la Universitat.
Durant el curs 2024-25 s'han identificat nous requisits ambientals aplicables derivats de la publicació de noves disposicions legals:
Emissions
- Reial decret 214/2025, de 18 de març, pel qual es crea el registre d'empremta de carboni, compensació i projectes d'absorció de diòxid de carboni i pel qual s'estableix l'obligació del càlcul de l'empremta de carboni i de l'elaboració i la publicació de plans de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.
Gasos fluorats
- Reglament (UE) 2024/573 del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de febrer del 2024, sobre els gasos fluorats d'efecte hivernacle, pel qual es modifica la Directiva (UE) 2019/1937, i es deroga el Reglament (UE) no 517/2014.
- Reglament (UE) 2024/590 del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de febrer del 2024, sobre les substàncies que esgoten la capa d'ozó, i pel qual es deroga el Reglament (CE) no 1005/2009.
Aigua
- Reial Decret 1085/2024, de 22 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament de reutilització de l'aigua i es modifiquen diversos reials decrets que regulen la gestió de l'aigua .
Eficiència energètica
- Directiva (UE) 2024/1275 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 d'abril de 2024, relativa a l'eficiència energètica dels edificis (refosa).
- Reial Decret 659/2025, de 22 de juliol, pel qual es modifica el Reial Decret 390/2021, d'1 de juny, pel qual s'aprova el procediment bàsic per a la certificació de l'eficiència energètica dels edificis.
Legionella
- Reial decret 614/2024, de 2 de juliol, pel qual es modifica el Reial decret 487/2022, de 21 de juny, pel qual s'estableixen els requisits sanitaris per a la prevenció i el control de la legionel·losi.
- Programa de vigilància sanitària per a la prevenció i control de la legionel·losi a Aragó.
Residus
- Directiva (UE) 2025/1892 del Parlament Europeu i del Consell, de 10 de setembre del 2025, per la qual es modifica la Directiva 2008/98/CE sobre els residus.
- Llei 1/2025, d'1 d'abril, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari.
- Reglament (UE) 2025/40 del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de desembre del 2024, sobre els envasos i residus d'envasos, pel qual es modifiquen el Reglament (UE) 2019/1020 i la Directiva (UE) 2019/904 i es deroga la Directiva 9
Marc de governança
- Reial Decret 91/2025, de 11 de febrer, pel qual s'estableix el mecanisme de governança en matèria d'energia, canvi climàtic i qualitat de l'aire.
Impostos
- Decret legislatiu 1/2025, de 28 de maig, del Govern d'Aragó, pel qual s'aprova el text refós dels impostos mediambientals de la Comunitat Autònoma d'Aragó.
Aquesta organització declara que compleix tota la legislació de caràcter ambiental aplicable a l'activitat objecte de la present declaració ambiental a la data de la signatura del present document.
Bones pràctiques de gestió ambiental |
Estudis, investigació, formació i sensibilització
Estudis de postgrau
La Universitat San Jorge, en el compromís ambiental, imparteix una sèrie d'estudis de postgrau que permeten el desenvolupament de competències relatives a la millora ambiental i la sostenibilitat en els alumnes.
Doctorat en Medi Ambient
Presenta una proposta integral en recerca en medi ambient des de totes les seves vessants: metodològica, tecnològica i de gestió, que engloba la identificació, el control i la prevenció dels impactes mediambientals generats sobre aigües, sòls, atmosfera i sobre la salut i els éssers vius. Disposa de línies de recerca sobre la detecció, l'avaluació i el control de la contaminació local i l'estudi d'impactes globals com el canvi climàtic. L'optimització de processos i activitats econòmiques mitjançant l'estudi d'Anàlisi de Cicle de Vida i costos ambientals i l'eficiència energia són objectius de recerca en les propostes de transferència a empreses.
Grups de recerca
La Universitat disposa de dos grups de recerca sobre medi ambient, en què treballen 20 investigadors.
GREENLIFE : L'objectiu principal de GREENLIFE és aprofundir en el coneixement de les propietats físiques, químiques i mediambientals de dissolvents verds i altres substàncies químiques d'interès, de manera que els resultats permetin assegurar-ne la bondat mediambiental i en facilitin l'aplicabilitat. Recolzats a la principal premissa de la Green Chemistry, els resultats del grup de recerca es poden utilitzar per dissenyar “a la carta” compostos similars, que mantinguin les seves aplicacions, però minimitzin el risc mediambiental.
Durant el curs 2024-25 s'han desenvolupat diversos projectes de recerca relacionats amb el medi ambient i l'àmbit sanitari:
- RADAR: Renewable and safe Aromatic Diols As Replacements for substances of very high concern
- Avaluació de la toxicitat in vitro de dissolvents eutèctics profunds terapèutics
- Desenvolupament de sistemes eutèctics profunds amb aplicacions biomèdiques
- Selecció, síntesi i avaluació de Deep Eutectic Solvents amb bones propietats fisicoquímiques i toxicològiques
Durant aquest curs s'han realitzat 2 publicacions de recerca sobre temes ambientals a revistes científiques d'impacte i 6 capítols de llibre.
ECO2CHEM : La seva investigació en medi ambient implica totes les seves vessants: metodològica, tecnològica i de gestió. En aquest sentit, són un equip amb capacitat per abordar problemes mediambientals i proposar solucions integrals des d´un enfocament multidisciplinari sota la Perspectiva One Health. Innoven per avançar-se a les necessitats de l‟empresa en matèria mediambiental i treballen per la sostenibilitat.
Durant el curs 2024-25 s'han desenvolupat diversos projectes de recerca relacionats amb el medi ambient:
- Cerca d'efectes sinèrgics del cinamaldehid i eugenol amb antibiòtics comercials com a teràpia sobre bacteris patògens
- Cerca de potenciadors naturals d'antibiòtics comercials que redueixin la generació de resistències
- Ús terapèutic de fags
Durant aquest curs s'han realitzat 5 publicacions de recerca sobre temes ambientals a revistes científiques d'impacte.
Formació i sensibilització ambiental en graus
La política de medi ambient de la Universitat inclou com a compromís de millora ambiental “sensibilitzar i formar l'estudiant sobre els aspectes i els impactes ambientals derivats tant de la seva actual activitat formativa com de la seva futura activitat professional”. Les temàtiques ambientals tractades als diferents graus són gestió de residus, medi ambient i salut, canvi climàtic, gestió ambiental, sostenibilitat, economia verda i bones pràctiques ambientals.
Informació i sensibilització ambiental
L'oficina Green Campus participa a la jornada de benvinguda als alumnes de nou ingrés, presentant les activitats i serveis relacionats amb la gestió ambiental i la formació i sensibilització ambiental que es desenvolupen a la universitat Sant Jordi.
Durant tot el curs, l'oficina Green Campus utilitza diferents canals per informar i sensibilitzar tota la comunitat universitària sobre temes ambientals:
- Pàgina web: Dins el web de la Universitat San Jorge hi ha un apartat específic anomenat Green Campus, en què es publica la Declaració Ambiental, s'informa sobre la gestió ambiental, s'inclouen bones pràctiques ambientals, informació sobre formació, voluntariat i recerca ambiental. https://www.usj.es/vive-campus/green-campus
-
Web estudiants: Durant el curs 2024-25, es va transformar l'apartat online CampUSJ en un espai al web dedicat als estudiants. En aquest nou lloc web, es proporciona informació sobre totes les activitats, notícies i novetats de la universitat, incloent-hi les de l'Àrea de Qualitat, Validacions i Medi Ambient, on es destaquen les actualitzacions més importants.
Integració amb els ODS de l'Agenda 2030
◉ Registre de verificació
Aquesta Declaració Ambiental Digital ha estat verificada per:
AENOR CONFIA, SAU, núm. ES-V-0001 – AENOR
El document de més validesa o en cas de discrepàncies és el PDF signat digitalment per organisme verificador. Aquest document és el reflex fidel i la impressió d'aquesta Declaració Ambiental Digital o web renderitzada. Podrà descarregar aquí aquest render com a DECLARACIÓ AMBIENTAL VIGENT : UNIVERSITAT-SAN-JORGE-24-25-191225-Ly-ANEXO-VII-3.pdf
Data d'última edició : – Versió del Master File Nº: 0
ORGANITZACIÓ: UNIVERSITAT SAN JORGE – CENTRE/s – COBERTURA : Campus Universitari de Villanueva de Gállego.
ACCÉS REGISTRE EUROPEU: COMISSIÓ EUROPEA
TRADUCCIONS D'AQUESTA DECLARACIÓ AMBIENTAL: Aquesta Declaració Ambiental EMAS ha estat verificada en el seu idioma original. Els navegadors utilitzats pels stakeholders per a la consulta, o la pròpia Plataforma RightSupply , podran traduir de forma automàtica la seva transcripció directa, sense que a priori l'organisme certificador consideri el contingut traduït com a validat. Per això es recomanen mètodes com la traducció jurada.
ENLLAÇOS EXTERNS I CONTINGUT AUDIOVISUAL: Aquesta Declaració Ambiental EMAS ha estat verificada en la seva totalitat, a excepció dels enllaços externs i del contingut audiovisual o videogràfic que s'hagi inclòs amb caràcter complementari.
DIGITALITZACIÓ: La digitalització de les declaracions ambientals és una bona pràctica amb múltiples beneficis per a la sostenibilitat. En eliminar l'ús de paper, s'aconsegueix una reducció significativa en el consum d'energia i aigua, cosa que minimitza l'empremta de carboni. Aquesta transició digital no només recolza el medi ambient, sinó que també millora la precisió i la consistència de les dades, optimitzant l'eficiència en la gestió, el reporti ambiental i l'accés a la informació per als grups d'interès. Aquesta iniciativa va ser reconeguda com una bona pràctica l'any 2022 dins del Programa INTERREG EUROPE de polítiques públiques de la Unió Europea (ENHANCE EMAS), subratllant-ne la importància en la promoció d'una administració més ecològica i eficient a tot Europa.
Template: 2026 Esteneu






































